Recuperar els èxits televisius del passat pot acabar convertint-se en un exercici carregat de patetisme. Dilluns a la nit Millán Salcedo i Josema Yuste visitaven l’opulent xalet de Bertín Osborne per parlar de l’època de Martes y Trece i les seves vides.

Tot just aparcar el cotxe al jardí ja parlaven de cuinar “ empanadillas de Móstoles”, recuperant l’acudit d’aquell esquetx en què imitaven Encarna Sánchez a la ràdio i la senyora que trucava des d’Algete (“ De donde es la tortilla de algetes tiernos”) que cuinava crestes per a uns nois que feien el servei militar. La referència a l’“ empanadilla de Móstoles” va sortir en diverses ocasions, però l’esquetx no el van poder recuperar. Es van fer evidents les primeres esquerdes entre TVE i Telecinco per la traïció d’Osborne. La televisió pública no ha volgut cedir les imatges d’aquell especial de Cap d’Any per a un programa que va fer el salt a la competència. De fet, no es va poder veure cap esquetx de Martes y Trece. I a falta del farciment de les imatges d’arxiu la manera de solucionar-ho va resultar encara més nefasta. Mentre Bertín Osborne entrevistava Josema Yuste a l’elegant sofà ple de coixins, anaven introduint imatges de Millán Salcedo a la cuina del xalet fent veure que cuinava “ empanadillas de Móstoles”. Remenava la nevera, feia bromes verdes amb els ous del Bertín, agafava una llenca de formatge i parlant de manera enganxosa se la posava com si fos una plantilla de la sabata. Després es tornava a calçar i caminava coix. Cada vegada que posava el peu a terra torçava la boca i feia el so d’un pet i feia caure la parpella d’aquella manera tan característica, com si s’aixafés el formatge. Després es penjava de l’intèrfon de la cuina i reproduïa allò del “¡ Encannaaaaa! ¡Dígameeee!” Com que feia una estona que l’home havia explicat les mil vicissituds de la seva infantesa en un orfenat, els drames de l’èxit i fins i tot un ingrés hospitalari de quaranta dies per recuperar-se d’un daltabaix psicològic, el que estàvem veient era la decadència més absoluta de l’humorista. Encallat en els acudits més antics, mentre Bertín i Yuste parlaven de la crisi mèdica que va patir en el seu dia el seu company, vèiem l’home solitari intentant fer esquetxos que desprenien una tristesa extrema i passada de moda.

Aquesta edició de Mi casa es la tuya ha mantingut un bon índex d’audiència. De fet, un cop acabada l’ensopida celebració del doblet del Barça per TV3, va ser l’opció preferida dels catalans. Bertín i les caducades empanadillas de Mósto les van ser líders de la nit del dilluns a Catalunya amb 345.000 espectadors, i van superar fins i tot el Crackòvia. I en llegir aquesta dada és quan heu de fer caure la parpella de l’ull dret, inflar la galta, torçar la boca i fer “ Brrrrrr! ” al més pur estil Martes y Trece.