27/07/2018

El misteri del repartidor de pizzes

2 min

Crítica de teleA Netflix podeu trobar la docusèrie de quatre episodis ‘Evil genius’ (en castellà l’han traduït com ‘Un golpe maestro’ d’una manera tòpica i poc ajustada a la trama; és com més fàcilment la localitzareu a la plataforma). Els productors són els germans Duplass, els mateixos que van produir ‘Wild, wild country’.

‘Evil genius’ és la investigació d’un estrany atracament que es va produir a Erie, a Pennsilvània, l’estiu del 2003. Un repartidor de pizzes de la localitat va atracar un banc i va emportar-se 250.000 dòlars amb un explosiu encadenat al voltant del coll que algú li havia col·locat. La policia el va immobilitzar pocs metres després de fugir de l’oficina bancària, però una estona més tard la bomba que duia lligada al voltant del cap va explotar i va morir envoltat dels cotxes de policies sense que ningú pogués aclarir com s’havia arribat a aquella situació tan estrambòtica. A partir d’aquí la policia va començar una investigació que la sèrie documental repassa. El cas resulta tan desconcertant i insòlit que atrapa. Sobretot perquè s’evidencia un trencaclosques delirant dissenyat per una colla de personatges esperpèntics i inquietants que anem coneixent i que necessites saber quin paper van jugar en tot plegat.

La protagonista acaba sent Marjorie Diehl-Arsmtrong, una dona amb trastorns mentals que té el do de la manipulació fins al punt que com a espectador tampoc saps quin valor donar a tot el que va explicant. La singularitat d'‘Evil genius’ és que aquesta dona, de rostre aterridor, acaba mantenint una relació epistolar amb el director de la sèrie documental a partir del moment que la tanquen a la presó. Com que la investigació està en punt mort, aquest vincle personal acabarà per convertir-se en un factor determinant en la resolució final del cas, anys més tard. I aquest és potser el gir argumental més interessant, tot i que potser arriba massa tard i quan ja en tens prou. La persistència del director a mantenir aquest vincle acaba tenint recompensa.

La virtut i el defecte d’’Evil genius’ gira entorn del mateix fet: els personatges terribles que són entrevistats. D'una banda, enganxa perquè la trama és tan torbadora que com a espectador vols saber com es resol la història. El defecte rau en un excés de recreació al voltant d’un cas tan rocambolesc i esgarrifós que acaba per saturar: s’acaba fent llarg. És possible que al mateix director també, perquè tot es resol d’una manera un pèl precipitada i sense que l’espectador tingui l’opció de deduir el final.

Si esteu de vacances i necessiteu consumir sèries a granel, ‘Evil genius’ és una opció efectiva dins de la moda d’investigació de crims. Ara bé, s’acosta més als relats de la televisió sensacionalista nord-americana que a un treball audiovisual de culte com ‘Wild, wild country’. És un succedani més curiós que virtuós.

stats