02/11/2018

'Roseanne' sense la Roseanne

2 min

Crítica de teleFa vuit mesos la sèrie 'Roseanne' va tornar a la televisió nord-americana, a l'ABC. Nou capítols més tard, la van cancel·lar perquè Roseanne Barr, productora i protagonista, va escriure un tuit racista contra Valerie Jarrett, assessora d’Obama. L’actriu va intentar excusar-se dient que l'havia escrit a les dues de la matinada sota els efectes d’un sedant, un opiaci anomenat Ambien. L’empresa farmacèutica la va contradir en un comunicat especificant que cap dels seus medicaments tenia, com a efectes secundaris, el racisme.

La cadena es va comprometre a renovar la sèrie sense la Roseanne. El 16 d’octubre passat, 'The Conners' tornaven a l’ABC i dotze dies després s’estrenava a Espanya amb un terrible doblatge al castellà a Neox, on l’emeten els diumenges a les 22.30 h.

Si la primera etapa de la sèrie va acabar amb la mort d’en Dan, el marit de la Roseanne, i després va ressuscitar per sorpresa, com un miracle, a la desena temporada la morta és la protagonista. Els productors han matat la Roseanne, i no només en el sentit argumental sinó també en el moral. I han sigut cruels. La sèrie arrenca amb la cap de família morta i enterrada, amb el marit, la germana, els fills i els nets intentant recuperar la rutina sense ella. Inicialment sembla que la Roseanne s’ha mort d’un infart mentre dormia, després de superar una operació de genoll que li provocava forts dolors. Però amb l’informe de l’autòpsia arriba un dels casos de més mala llet televisiva: la protagonista s’ha mort per una sobredosi d’opiacis. La família comença a descobrir que la Roseanne hi era addicta i mentre recullen les seves pertinences van descobrint tota mena de sedants i opiacis amagats pels racons.

Cinisme pur. Si Roseanne va intentar a la desesperada que l’excusa dels medicaments la salvés de l’acomiadament de la cadena, la mateixa ABC ha aprofitat els mateixos barbitúrics per carregar-se-la definitivament.

El gran dubte és si 'The Conners' tindrà l’habilitat de subsistir sense la Roseanne. En el primer capítol, on intueixes que en el guió hi ha infiltrades unes quantes punyalades més a l’actriu, costa fer-se a la idea que la protagonista no hi serà mai més. A cada escena tens la sensació que apareixerà la Roseanne fent un dels seus comentaris sarcàstics acompanyada d’aplaudiments enllaunats. Tot i que es manté l’humor punyent i un cert missatge de denúncia social en l’argument, fins i tot contra el sistema sanitari nord-americà, 'The Conners' no aconsegueix mai el clímax. Sempre hi falta l'última paraula de la Roseanne. I és que 'Roseanne' sense la Roseanne es converteix en una sèrie sobre l’absència d’un personatge. Sense ser-hi, continua sent protagonista. Amb tot, després de deu temporades amb aquest personatge televisiu, per més opiacis que vulguin afegir a la recepta final i amb el precedent d’un marit ressuscitat, a llarg termini jo no donaria tan fàcilment per morta la Roseanne.

stats