Una sèrie per a la crisi dels cinquanta (aprox.)

Crítica de tele'Wanderlust' és un concepte que en anglès defineix un fort desig de deambular, de viatjar lluny sense importar-te gaire el destí. I també és la sèrie que acaba d’estrenar Netflix amb coproducció amb la BBC. Una sèrie apta per a més grans de quaranta-cinc anys, emparellats i que, tot i una certa estabilitat conjugal, tinguin la sensació que sovint la seva vida ha esdevingut monòtona, sense misteris ni emocions fortes i que, a sobre, el sexe té alguna cosa de mecànica i avorrida. Si compliu la majoria d’aquests requisits, especialment el que afecta la vida sexual, segurament trobareu en 'Wanderlust' una mena de teràpia televisiva de baixa intensitat o un mirall on us podreu reflectir.

'Wanderlust' té com a protagonista una parella relativament feliç que, conscients de la crisi sexual que pateixen, acorden tenir relacions amb altres persones per salvar el matrimoni. Com que en un principi l’estratègia sembla que funciona, fins i tot comuniquen la seva decisió als seus tres fills. Pot semblar una comèdia sexual atrevida i picant, però el cert és que es tracta d’una sèrie bonica (quina casa!), càlida i feta amb voluntat de parlar, sobretot, de la tendresa i l’afecte. A mesura que 'Wanderlust' avança, tens la sensació que tot s’aboca cap al drama emocional, i no precisament perquè el matrimoni esdevingui un infern sinó perquè l’estratègia sexual per salvar la relació no és més que un pretext per explorar la psicologia de tots els personatges. Resulta bastant xocant que mentre la protagonista exerceix de terapeuta, en molts casos abordant disfuncions de parella, ella s’aventuri a practicar, d’acord amb el seu marit, sexe amb altres persones com un experiment sense cap mena de base científica ni garantia d’èxit.

No és una sèrie de discussions i baralles familiars, sinó una ficció on els silencis, les mirades i els diàlegs tenen un pes importantíssim. És possible que 'Wanderlust' connecti especialment amb les dones perquè el pes específic de la trama recau en la protagonista femenina. L’actriu Toni Collette interpreta meravellosament la Joy, sobretot a l’hora de divagar entre el seu nou divertiment vital i un punt d’angoixa existencial. 'Wanderlust' té també alguna cosa de sèrie de personatges. L’elenc és relativament petit i les interpretacions són totes molt acurades. I a mesura que avancen els sis capítols, vas acumulant informació de la vida de tots ells, moltes vegades en relació al sexe o a la seva absència.

'Wanderlust' no té un argument gaire creïble ni és una trama apassionant, però veure-la suposa afrontar debats (amb un mateix, amb la parella o en sopars d’amics) sobre la fidelitat, la felicitat, l’enamorament, el sexe, la maduresa, la por a la soledat, el temor a l’avorriment i, sobretot, la valentia per afrontar certes inquietuds íntimes que sovint és més fàcil deixar en silenci en un racó del subconscient. Amb tot, recordeu que és ficció i abans de fer segons quins experiments cal tenir present que la realitat sol ser més complexa.