Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

La tele, el nou confessionari

Dimecres a Informativos Telecinco es feien ressò d’una notícia que protagonitzava el rector de la localitat d’Onda, a la Plana Baixa. L’home havia beneït dues dones que el dia abans s’havien casat civilment a l’ajuntament del poble. José García diu que va voler fer una “benedicció d’amor” fent cas a les paraules que havia pronunciat el mateix papa Francesc aquest estiu, que demanava que l’Església respectés els homosexuals i els acompanyés pastoralment. Però al bisbe de Sogorb-Castelló el gest no li ha agradat i ha obert un expedient sancionador al capellà. José García, atemorit pels seus superiors, s’ha retractat dels fets dient que ho va fer amb bona intenció però que es va equivocar i va “malinterpretar” les paraules del papa Francesc.

Les càmeres de Mediaset no s’han fet esperar a Onda. Els reporters fins i tot demanaven l’opinió d’alguns feligresos i ensenyaven la fotografia de les dues dones que s’havien casat. De lluny mostraven una imatge del bisbe de Castelló caminant pel carrer, amb cara de pocs amics i deduïm que sense cap intenció de parlar pels micròfons de Telecinco. Qui sí que va fer declaracions va ser el capellà José García, per reiterar les seves excuses i entonar el seu mea culpa, potser per mirar de suavitzar la clatellada de magnituds episcopals que li caurà per divina providència.

Demanar perdó des de la televisió equival ja al certificat d’autenticitat del penediment

Tot i que la veu en off de la notícia va repetir en dues ocasions que aquest rector “ trabaja diari amente para luchar contra la marginación”, la reportera li va posar el micròfon a la boca perquè l’home reiterés les seves disculpes davant de l’audiència: “ Fue un error y pido disculpas al que se haya podido sentir escandalizado”. Ho deia tot sol palplantat davant de l’objectiu de la càmera, capcot i mirant de reüll l’espectador. Que el capellà acabi demanant perdó per televisió no fa més que estigmatitzar encara més l’homosexualitat. Una cosa és que aquest home, per motius que ell deu saber, es vegi obligat a demanar disculpes als seus superiors (forma part de la seva opció vital) i l’altra és que la televisió multipliqui l’efecte repressor de l’Església demanant que repeteixi les disculpes davant de la càmera. La tele és el nou confessionari, que fins i tot permet l’autoflagel·lació pública. Demanar perdó des de la televisió equival ja al certificat d’autenticitat del penediment, a la garantia de les disculpes. Però més enllà de subratllar la injustícia i l’homofòbia (que la màxima autoritat eclesiàstica sembla que no avala), qui s’acaba agenollant metafòricament davant les càmeres és el capellà que pretenia que l’Església fes un pas endavant en qüestions de bondat i humanitat. Telecinco potser facilitarà que el rector salvi el cul, però fent-li reiterar el perdó públicament no fa més que posar-se al costat del bisbe.

Riure, malgrat tot