De veritat que això s’acaba aquí?
Crítica de teleEl segon capítol de 'Desemparats', el 'Sense ficció' de dimarts, era tant o més demolidor que el primer. El reportatge va posar al descobert unes situacions d’abusos a menors en centres d’acolliment alarmants. També unes portes giratòries molt sospitoses en l’administració pública. I es va demostrar que importants conglomerats d’empreses estan obtenint grans beneficis econòmics a costa de la tutorització de menors desemparats, per exemple cobrant uns lloguers desorbitats que s’estan pagant amb diners públics. Quina casualitat que tots els implicats en aquests afers hagin declinat participar en el reportatge. Els que treuen més diners de tot plegat no donen la cara.
No s’entén que l’endemà que un reportatge d’investigació hagi aixecat casos d’abusos, de manca d’ètica en els serveis socials i de malversació econòmica tan greus això no tingui més repercussió ni continuïtat informativa, fins i tot a la mateixa cadena. Tens la sensació que si tot això s’hagués denunciat a 'Salvados', l’endemà al matí els magazins de ràdio estarien posant el crit al cel i entrevistant Jordi Évole (i amb raó) perquè expliqués com han arribat a aquest fet tan escandalós. I que La Sexta jugaria a favor del treball d’investigació de l’equip. En canvi, el 'Sense ficció' aixeca les catifes més brutes de l’administració i aquí sembla que no hagi passat res. L’espectador se’n va a dormir consternat i demà ja serà un altre dia. ¿Els serveis informatius de la cadena no faran el seguiment d’alguns casos d’aquesta feina periodística? ¿El 'FAQs' no podrà acabar d’aclarir o aprofundir en alguns escàndols? Al 'Sense ficció' vam conèixer el periodista Valentí Figueres, que està fent un documental del cas Bar España, denunciant que nois i noies que eren en centres de menors de Vinaròs eren portats a prostíbuls perquè s’abusés d’ells. Hi hauria implicats personatges del món polític, social i judicial. Hi ha proves i testimonis rellevants. Estaríem parlant d’un escàndol a nivell estatal, i mediàticament tot sembla quedar en una anècdota.
El debat posterior moderat per Montserrat Armengou i Albert Elfa era necessari i va ser un exemple de servei públic i de societat madura capaç de qüestionar-se i fer autocrítica. Però la quantitat de fronts que tenien per abordar va fer inviable una discussió profunda. Des de la primera intervenció que ja anaven curts de temps, ningú es podia explicar amb calma i tothom va semblar insatisfet. Era un programa completíssim i amb molt bons convidats, però va avançar amb presses i estrès i va acabar massa tard.
Benvolgut nou conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani: no sé si amb tanta moguda política ha pogut veure els dos reportatges i el debat. Però cal que els recuperi perquè, sense cap mena de dubte, se li ha girat feina.
Després de tot el que ha denunciat 'Desemparats' a TV3, és difícil d’assumir que, tant políticament com periodísticament, tot acabi aquí.
