A Xavi Coral se li ha girat feina
Dilluns a mig matí, quan es va saber que Puigdemont i uns quants consellers havien viatjat fins a Bèlgica, la informació era molt confusa. Era difícil, des de Brussel·les, informar sobre el que estava succeint en un context de tant misteri. Al TN migdia, Raquel Sans donava pas a Xavi Coral amb una pregunta oberta que feia evident aquesta situació: “Què en sabem de tot plegat?”
El corresponsal de TV3 a la capital comunitària va fer una crònica impecable del que se sabia, del que no se sabia i també del context polític i legislatiu a Bèlgica que donés perspectiva. En primer lloc, va aclarir que la presència de Puigdemont a Brussel·les havia estat confirmada per la Generalitat. Això avalava la connexió i el fet que es convertís en notícia: no era un rumor. I va explicar el procés que havia seguit per confirmar a través d’altres fonts la presència del president a Brussel·les: la delegació de la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol i fins i tot partits i fundacions nacionalistes flamenques que no ho havien pogut corroborar. Estava bé explicar-ho perquè demostrava el secretisme del viatge.
A continuació, Xavi Coral va explicar el context a Bèlgica pel que fa al Procés: va recordar les declaracions del secretari d’Estat el dia abans, en què es mostrava obert a facilitar l’asil polític a Puigdemont, però també la desautorització posterior que va rebre per part del primer ministre belga. ¿En què marca la diferència Xavi Coral informant? En l’habilitat per facilitar un bagatge informatiu a l’espectador que li permeti treure conclusions per ell mateix. Coral va apuntar que aquest primer ministre era, justament, algú que també s’havia mostrat molt crític amb el govern espanyol i la violència que va exercir el dia del referèndum. Són els matisos i el background que enriqueixen la informació i donen elements de valoració a l’audiència.
Coral va explicar la singularitat de Bèlgica en matèria d’asil polític i, en cas que es confirmés aquesta hipòtesi, quina seria la dinàmica judicial. Però sempre va aclarir que allò era una hipòtesi i va insistir a recordar el que a molts periodistes no els agrada fer: admetre les incerteses. “Ningú no sap ara mateix quin és el propòsit de Carles Puigdemont a Bèlgica”. Coral va tancar la crònica com cal: resumint els fets més rellevants confirmats i avançant (com efectivament es va produir) una possible compareixença davant dels mitjans l’endemà.
Puigdemont va anunciar que el camí serà llarg i és evident que s’acosten dies informativament confusos i molt complexos. A Xavi Coral se li ha girat feina. Però transmet confiança que qui ens informi des d’allà sigui un professional amb aquesta capacitat explicativa, aquest to proper, l’habilitat per posar ordre a la confusió mediàtica, la cura pel relat i la voluntat de rigor. No sabem què passarà d’ara endavant però com a mínim que ens ho expliquin bé.
