Molt tard, de matinada, quan Iker Jiménez clausura el seu Cuarto milenio i queden pocs espectadors aguantant el seu tremendisme des del sofà, el presentador fa un editorial final. Gràcies a Déu ha estat ell qui ha decidit alertar-nos clarament sobre una qüestió que ell domina: la doctrina Parot. Li agraïm molt que diumenge evités dir-ne el nom clarament perquè fer-ho hauria resultat massa complex i elevat per a segons quins espectadors. Ens va obrir els ulls com a integrants d'una societat bonhomiosa (diu ell) que deixa en llibertat autèntics monstres que tenen ciutats senceres preses pel pànic. Iker Jiménez, el confident que pel nostre bé ens encara amb la crua realitat, estava fotut. El pobre Iker sempre intenta donar-nos esperança, però en aquest cas ho veia complicat: " Estamos asistiendo a un auténtico festival o carrusel infernal ". El destí ha volgut que Iker Jiménez, l'home més clarivident del món modern, estigui dotat d'una prosa rica, plena d'adjectius contundents que combina de manera barroca. Té el do d'ajuntar paraules que sintàcticament no encaixen però que quan surten de la seva boca prenen una dimensió sobrenatural, i exhala un discurs messiànic i revelador. Com si tingués sentit. És un fenomen inaudit que no us heu de perdre. Cada cinc frases té la immensa bondat de recordar-nos que el seu discurs està avalat per científics. No concreta quins però són els únics éssers que saben el que està passant realment. No com nosaltres, ingenus anyells. Ell ens salva de les flames. Ens informa que els violadors, assassins i psicòpates que estan sortint al carrer són persones "diabòliques" que no es poden reinserir: " Por lo que saben los científicos el peligro es latente e inmediato. Es posible que una sociedad madura como esta deje en libertad personas sin control. [...] ¿Se ha pensado en lo que es realmente que alguien te arrebate la vida incluso disfrutando de ello? No se quiere ver lo maligno en esta cultura de hoy en día. Estos monstruos nos recuerdan que los viejos fantasmas no están muertos y que el mal convive con nosotros ". Ens alerta que estem malalts com a societat perquè busquem el costat humà dels monstres i no el seu perfil perillós. Que el nostre sistema de masses, compassiu i bo, no vol parlar del horror d'aquests diables del segle XXI. Deu ser, pobre Iker, que no pot mirar la tele als matins perquè se'n va a dormir tard o perquè està rescatant-nos a tots de les forces del mal. Aquests programes sí que són demoníacs i no els fa desaparèixer ni el capellà de L'exorcista .
