L'accident a Santiago de Compostel·la ha proporcionat la munició necessària per mantenir ben greixats els mecanismes televisius de l'estiu. Els procediments escabrosos són sempre els mateixos i s'actua per protocol.

Primer: La disfressa del dol. Tots els magazins (matinals i de tarda) amb les presentadores i reporteres amb vestit negre i crespó al costat de la mosca de la cadena. Sandra Daviú a Espejo público semblava que acabés de sortir d'un funeral al cementiri d'Arlington.

Segon: Recreació en l'accident. Anàlisi de la tragèdia potenciant la imatge. Ahir a Telecinco vam veure descarrilar el tren fins a 15 vegades en només 3 minuts per explicar com s'havia gravat el vídeo.

Tercer: Recerca de culpables. Com que la clau principal de l'accident sembla tan evident, cal acarnissar-se contra el maquinista. A Telecinco parlaven d' El maquinista kamikaze mentre a Antena 3 entrevistaven un amic seu. Parlaven del conductor en passat, com si hagués mort. "¿Cómo era? ¿Era responsable? " La resposta: " Era un hombre normal ". La imatge del conductor amb el cap ensangonat i escortat per un policia era el hit de la tarda. A Antena 3 ho venien com una "primícia".

Quart: Creació de nous misteris. A totes les cadenes, els experts que apuntessin a alternatives i versions contradictòries estaven molt demandats.

Cinquè: Recerca d'herois. Al Más vale tarde de La Sexta fins i tot li deien a una infermera que si no hagués anat a treballar voluntàriament potser hauria mort més gent. A La Sexta van enviar una reportera a l'estació de Madrid per parlar amb passatgers que fessin la mateixa ruta que el tren accidentat. Per descomptat, la usuària que havia d'agafar el tren aquell dia fatídic i al final va canviar de parer era la gran troballa.

Sisè: Oda als cadàvers. El que permet allargar televisivament (i fàcilment) el drama són les històries tràgiques i les biografies dels difunts. A La Sexta d'això en diuen " homenaje a las víctimas ".

Setè: Consum de carronya. Imatges, rostres i detalls escabrosos de cadàvers que dosifiquen per mantenir l'interès de l'espectador morbós. Mayka Navarro a Telecinco explicant amb detall la diferència entre " cadáver " i " restos " va ser excessiu.

Vuitè: Allargar la tragèdia. En aquest procés hi participen activament els tertulians matinals. Sense tenir-ne ni idea, esclar. Paco Marhuenda a Antena 3 deia que ser periodista " te obliga a que al final tengas que aprender de todo ". I a continuació exposava les seves teories ferroviàries. Va dir la frase estrella que deixa anar tot tertulià en casos com aquest: " La seguridad absoluta no existe ". Premi.

Novè: Canvi de drama. Abans d'una setmana les teles hauran de trobar una nova catàstrofe per burxar.

Aquest és el protocol de la hipocresia televisiva.