05/08/2017

La mort arriba a ‘Barri Sèsam’

2 min

Mr. Hooper va ser el primer personatge humà que va aparèixer al programa infantil Barri Sèsam dels Estats Units. Va debutar el 1969 i era l’amo de la botiga de queviures del barri, on coincidien i interactuaven els ninots de pelfa i alguns altres personatges humans. Es va convertir per a moltíssimes generacions de nens en un protagonista entranyable i imprescindible. Interpretat per l’actor Bill Lee, va passar-se tretze anys fent el seu paper a Barri Sèsam. I no va plegar per voluntat pròpia. Lee va morir de manera sobtada el 7 de desembre de 1982 d’un atac de cor. Els responsables del programa es van reunir per veure com, de manera immediata, solucionarien aquella situació a la ficció. Hi havia la possibilitat de substituir l’actor per un de similar i fer veure que no havia passat res. O dir que havia marxat o que s’havia jubilat i que ja no tornaria mai més i posar un botiguer diferent. Però qualsevol alternativa no acabava d’agradar als responsables del programa perquè Bill Lee i el seu Mr. Hooper es mereixien molt més. L’equip d’experts va decidir assumir un nou repte: aprofitar la defunció d’un dels seus personatges humans per explicar als nens el concepte de la mort.

Els psicòlegs assessors van establir que el guió s’havia de focalitzar en l’absència del personatge i no en com s’havia mort. Atribuir-ho a l’edat o a una malaltia podria incrementar les pors dels nens. Per tant, es van limitar a transmetre tres conceptes molt clars: que Mr. Hooper s’havia mort, que Mr. Hooper ja no tornaria mai més i que tots plegats enyorarien molt Mr. Hooper. Eren tres aspectes que no interferien en qüestions religioses ni en interpretacions subjectives de la mort. Només se’n parlaria en aquella emissió i l’estructura del programa es mantindria com sempre.

En l’argument, el ninot Big Bird, que mantenia la relació més especial amb Mr. Hooper, donava als adults del barri un dibuix que havia fet per a cadascun d’ells. Com que el botiguer no hi era deia que ja l’hi donaria quan tornés. Aleshores, li comunicaven que no tornaria mai més perquè s’havia mort. En Big Bird es posava molt trist i tots li prometien que l’ajudarien a superar-ho i que un d’ells es faria càrrec de la botiga, com hauria volgut en Mr. Hooper. En Big Bird deia que l’enyoraria i es penjava el dibuix que havia fet per al botiguer al costat del seu niu. A nivell de guió l’absència del personatge es compensava amb l’arribada d’un nadó al barri, per reflectir el cicle de la vida i la mort. Van emetre l’episodi el Dia d’Acció de Gràcies per assegurar-se que molts pares veurien el capítol amb la canalla i farien les explicacions complementàries que calguessin. Per cert, el dibuix dedicat a Mr. Hooper que li havia fet en Big Bird es va mantenir sempre més al plató en memòria de Bill Lee i el seu estimat personatge.

stats