19/05/2012

El nom com a condemna

2 min

Extraordinari Sense ficció de Montserrat Besses i Pere López dimecres a TV3. El meu nom és Druillet és un dels millors documentals de producció pròpia que hem vist a la televisió pública. Temàticament entronca amb un altre d'extraordinari que vam comentar fa unes setmanes, Els fills de Hitler . El meu nom és Druillet és exquisit en tots els aspectes: en la troballa de la història, en el tractament de la narració, en la franquesa periodística, en l'evolució de la trama, en la recerca de les imatges d'arxiu, en la cura del muntatge, en la qualitat de la direcció fotogràfica i en la delicadesa de la postproducció. Si no el vau veure és imprescindible recuperar-lo al3alacarta. Philippe Druillet és un artista francès d'esquerres de renom internacional. És fill de Victor Druillet, un agent secret col·laborador del règim de Pétain. Va estar directament implicat en la detenció de Lluís Companys. També hi ha proves dels abusos i tortures que va cometre contra republicans. Però més enllà del vincle històric amb Catalunya, l'impacte del documental rau en el diàleg que s'estableix entre un pare feixista ja mort i un fill d'esquerres que, de mica en mica i amb els espectadors, descobreix qui va ser el seu pare. Besses i López inicien un viatge de recerca acompanyant Philippe Druillet que es desenvolupa de manera magistral. D'una manera aparentment senzilla obren fronts narratius apassionants: l'enfrontament a la figura paterna, la descoberta dels orígens, l'art com a vàlvula d'escapament, el documental com a eina de reconstrucció però també de teràpia. Excel·lents i colpidores les imatges de Druillet revisant les carpetes dels arxius que li comuniquen l'horror, amb doble sorpresa final. La contundència de la veritat i la perplexitat del subconscient que es poden amagar darrere d'una cosa tan simple com el nostre nom. Aprens que apel·lar als sentiments és la millor manera d'esbudellar la història.

stats