13/12/2011

Els nostres 'ni-ni'

2 min

El 30 minuts de diumenge feia un retrat dels ni-ni autòctons. Més enllà de l'anàlisi competent i la feina rigorosa pròpia del programa, et feia passar una bona estona. Assignatures pendents era el seguiment d'un grup de joves desocupats que se sumen a programes educatius que els faciliten l'accés al món laboral. El que t'enganxava no era entendre la problemàtica de fons (que sembla un discurs esgotat) sinó intuir com acabarien aquells nanos.

El reportatge proposava de manera subliminar un joc paral·lel a l'espectador: anar endevinant quins se'n sortirien i quins s'acabarien convertint en un residu social improductiu sense esma per avançar. Hi havia instants desesperants per la poca empenta, la inexistent facilitat de paraula, la manca de motivació i l'absoluta incapacitat d'adaptar-se a les normes. Mentalment pensàvem si els donaríem l'oportunitat o els assenyalaríem la porta. Impagable veure com una adolescent aconsellava a les companyes que anessin a l'entrevista de feina sense ensenyar els sostenidors i instants després la vèiem a ella incomplint la pròpia norma. Un altre exhibia el seu estampat tribal al braç després que li expliquessin que l'empresa demanava camuflar-los. A una de les noies que generaven queixes per la seva actitud en el centre d'estètica on li donaven l'oportunitat la premien amb un canvi d'imatge per motivar-la. És mala treballadora però en qüestió de segons es converteix en clienta privilegiada i exigent. Quan l'atenen a ella sap ser agradable, però no al revés. Simptomàtic.

Assignatures pendents et deixa amb el mal cos d'una generació d'inútils a qui no els endevines el futur al qual poden aspirar. Et consola veure que els pocs per qui tu apostaves mentalment són els que han sabut aprofitar l'oportunitat. I l'esperança te la dóna la tutora del grup de protagonistes: jove i competent, et deixa amb la confiança de saber que no està tot perdut en les generacions futures.

stats