Un nou ‘Fargo’ amb les virtuts d’un clàssic
Ha tornat Fargo. La segona temporada també està produïda pels germans Coen i la podeu veure a Canal+ Series Xtra. De la temporada anterior només en queden el títol i el patró narratiu de base: situats altre cop a l’Amèrica profunda coberta de neu, una sèrie d’assassinats -en què tenen un paper important l’absurd, l’atzar, la bogeria, la desproporció i el trencament de la vida pacífica d’una comunitat- són el punt de partida sobre el qual s’haurà de reconstruir tota la història.
En aquesta ocasió ens situem a la Minnesota del 1979. Els negocis tèrbols d’una família amb un fill curt de gambals acaben en un desafortunat tiroteig en un bar de carretera. I aquest panorama desencadenarà més morts d’una manera irracional. Com en la temporada anterior, la vida plàcida i rutinària d’uns quants policies es veurà alterada. Tornem als malvats impassibles i freds que es camuflen enmig d’una petita comunitat i compliquen la vida d’alguns dels seus veïns. Gent normal que no pensava més enllà de la casa, el negoci i la família fins que es troben emmerdats fins al coll per culpa de la mala llet del destí. Tornem a les matances absurdes, amb components domèstics increïbles i fins i tot còmics que les fan pràcticament impossibles de resoldre. Per sort, la perseverança d’un policia prudent i perfeccionista intentarà treure’n l’aigua clara.
En aquesta ocasió el context històric i social dels personatges influeix en la seva conducta. L’atmosfera psicològica de la població està envaïda per les pors pròpies dels nord-americans a les acaballes dels anys 70 i principis dels 80. No en va, el primer capítol té un preliminar en què es parodia un western en què se suposa que treballa Ronald Reagan com a actor. Recreen una matança d’indis. Aquest passatge, que d’entrada no s’entén gaire com connecta amb la resta de la ficció, va lligat també amb els crèdits inicials, que recuperen el clima informatiu de la Guerra Freda, el pla de defensa nuclear de Reagan i la famosa guerra de les galàxies. Els diàlegs dels personatges de la segona temporada de Fargo fan referències constants al Vietnam i a la desconfiança que ha provocat en el govern, les pors al comunisme i les inquietuds per les conspiracions del poder després dels assassinats dels germans Kennedy. Tot això pesa en la psicologia dels personatges, porucs i desconfiats davant del poder i les autoritats policials.
Torna el millor Fargo, en què el clima, les baixes temperatures i els paisatges són uns personatges més de la narració. Noves històries en què el pànic a ser descobert provocarà reaccions insòlites en els protagonistes, i es crearà aquell suculent caldo de cultiu a mig camí entre l’impacte, la comèdia i un fil d’esperança per recuperar la calma.
