Dimarts s'estrenava Se enciende la noche, el nou late night de Telecinco que orquestra Jordi González. És una mena de succedani del Crónicas marcianas amb les evolucions temàtiques pròpies dels canvis televisius. De fet, la definició que en feia el mateix Jordi González a l'Ana Rosa per explicar el programa ja ens predisposava a veure una cosa terrible: "Es un festival de la variedad". I sense cap mena de dubte, és això. Un programa que combina, atenció, periodisme i investigació (tal com l'entén Telecinco) amb emoció de testimonis, el costat personal de les entrevistes, humor i continguts noctàmbuls i descarats. En definitiva, un monstre, Tele-Frankenstein, o, cosa que és el mateix: el que sigui necessari perquè doni audiència. Se enciende la noche és un contenidor d'espectacle mitjançant el drama, l'humor, el sexe, l'emoció o els budells d'algun mort. I el primer dia ja van trobar la manera de combinar (no simultàniament, per sort) la Terremoto de Alcorcón amb la nena Asunta, el cantant Carlos Baute i un debat de Mujeres y hombres y viceversa , una suposada investigació sobre adolescents conflictius amb una mica de tertúlia sobre l'orgasme i el sexe domèstic. Entre els col·laboradors, Carmen Alcayde, Boris Izaguirre, Luis Rollán i un tal Nene, un jovenet descarat i molt hiperactiu que està vivint amb una intensitat perillosa el seu salt a la fama. La taula principal del programa és també altar i escenari. Des d'allà predica el presentador i inclou unes escales per pujar-hi a sobre. Morts, cançons, connexions, actuacions, debats... tot passa triturat a la pantalla buscant inputs permanents d'acció i espectacle. Però hi ha una cosa que Jordi González fa com ningú: remenar tota aquesta morralla sense embrutar-se les mans. El secret de l'èxit televisiu de González és aquesta capacitat per esbudellar el xou i mirar-s'ho amb distància. Passen els anys i els programes, però ell no es crema. Realització el punxa poc i només intervé si és estrictament necessari. Quan algú s'embruta massa, ell es posa els guants i la màscara per dirigir la mirada de l'espectador sense desgastar-se. L'èxit d'audiència inicial ha estat fluix, però Se enciende la noche té les característiques bàsiques per fer sang i esprémer la ferida quan trobin el filó adequat. Un assassinat, un drama d'un famós... Si hi ha infecció, lleparan i burxaran amb ganes. Busquen crear un hàbit nocturn. Ells encienden la noche per a una audiència adotzenada a qui ja se li han fos tots els ploms.
