Dissabte a la nit va començar la marató televisiva del 9-N. A Un tiempo nuevo, de Telecinco, van convidar, per variar... Albert Rivera! La claca del programa estava entregada en cos i ànima a cada frase del líder de Ciutadans: “No son urnas, son cajas de cartón. Yo en casa tengo muchas cajas de cartón y eso no son urnas”. I el públic esclatava picant de mans. A La Sexta noche entrevistaven Albert Boadella, amb la companyia de Xavier Sardà. Boadella va trigar menys de dos minuts a comparar el procés amb el nazisme: “En los años 30 en Alemania la gente también votó con mucha ilusión a Adolf Hitler”.

Sardà, només deu hores més tard, diumenge al matí, va haver d’enfrontar-se a Marhuenda en l’especial Al rojo vivo del 9-N. Sardà se’l va menjar amb patates i el director de La Razón va practicar la seva estratègia del victimisme. García Ferreras va entrevistar via satèl·lit, ja hi tornàvem a ser... Albert Rivera! També va connectar amb la Plaza Cataluña de Madrid, on hi havia una concentració de Por la España que nos une. Deien que hi havia 250 persones però la càmera amb prou feines n’ensenyava vint, en un pla sospitosament tancat. García Ferreras (amb un generós desplegament de redactors a Barcelona, tot sigui dit) va gaudir fent una mena de minut i resultat amb les denúncies que s’anessin presentant contra Artur Mas. Un vídeo de les dades del 9-N el van il·lustrar amb la melodia del Per molts anys del Club Super3. Missatge ocult? Van oferir un mapa dels pobles on no deixaven votar: Horta de Sant Joan i la província de Tarragona els van ubicar a l’altura d’Arbúcies.

Pel que fa als informatius espanyols del migdia, els que van destinar més temps al 9-N van ser Antena3 i Cuatro: vint minuts. A Matías Prats només li van faltar les ulleres de sol del seu pare per donar les notícies. Tot eren pegues i problemes: que si la gent podia votar diverses vegades, que si desconfiaven de com els voluntaris “captats” comptarien els vots, que si crits, que si pintades, que si denúncies, que si zero garanties democràtiques, que si la majoria silenciosa... A TVE van dedicar 15 minuts al 9-N i a Telecinco igual. I a La Sexta, 10, però amb la llarga prèvia d’ Al rojo vivo. No està malament, per ser una consulta “inútil”.

A TV3 bon especial a nivell informatiu del 9-N amb un tàndem eficaç de Núria Solé i Toni Cruanyes. Impecable anàlisi dels periodistes Josep M. Martí i Martí Farrero. Van assumir un risc inicial (i innecessari) de posar en pantalla tuits d’espectadors. I al final es van passar de rosca amb el nivell d’èpica de la música quan posaven fotos de votants.

Però, per èpic, el retard amb què va començar Cuní a 8TV. A 8 al dia se’ls va fer de nit. L’especial estava anunciat per a les 20 h. Però ens vam trobar amb un bucle interminable de promos i anuncis. Fins a les 20.26 h no va sortir un rètol: començaria a les 21 h per problemes tècnics. Però tampoc. A l’hora en punt un altre rètol deia “D’aquí uns moments”. I a les 21.02 h, “Tot seguit”. I així fins a les 21.36 h, que, per fi, va arrencar en Cuní. Fins aleshores ens van entretenir amb el programa insuportable d’humor de càmera oculta Joking Around. Però, per càmera oculta, la que hauríem volgut veure del Cuní veient que no podia començar. Finalment 8 al dia va arrencar amb dotze tertulians a la taula (i amb Rahola arribant tard). La mitjana d’edat: 63 anys. La més jove, Montserrat Nebrera, amb 53.

Artur Mas va fer doblet simultani de cadenes. A la vegada entrevistat per Ariadna Oltra a TV3 i per Jordi Évole en el seu especial Cuatro días de noviembre. El president va mantenir amb Oltra l’estranya moda (que va encetar el dia abans amb Pellicer) de ser entrevistat tot caminant. El Salvados va ser efectiu, ambiciós i consistent, amb aires de pel·lícula, tot i les presses per fer-lo. Bon debat entre David Fernàndez, Albert Rivera (fins a la sopa!) i Miquel Iceta. Excepcional el privilegi periodístic que li va concedir Mas de fer-lo passar a la Casa dels Canonges per conversar amb tranquil·litat i deixar-se acompanyar a votar. No deu ser casualitat. Mas també va saber triar com exhibien de manera ben vistosa a Espanya la jornada del 9-N, i fer-ho amb Évole tan a prop i a tocar d’urna era una manera de marcar paquet.