El president Torra a l''InfoK'

L’esplèndid servei públic que està fent aquests dies l’ InfoK explicant amb naturalitat i transparència la crisi del coronavirus als nens del país ha inclòs un fet insòlit. El president Quim Torra, en situació d’aïllament per la infecció del Covid-19, va atendre les preguntes que les nenes i els nens de Catalunya van enviar al programa. Laia Servera explicava a l’inici que l’experiència seguia el model de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg, que havia fet exactament el mateix amb les criatures del seu país per no angoixar-los davant d’una situació que és insòlita per a tots però que potser per a ells és més difícil d’entendre. Amb tot, l’ InfoK no és la primera vegada que, en circumstàncies de crisi, ofereix la possibilitat que els nens facin preguntes a un dels principals gestors de la situació. Després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils el 2017, el programa va organitzar una trobada de nens i nenes amb el major Trapero per contestar els seus dubtes i temors al voltant d’aquell episodi de terrorisme.

La participació del president a l’ InfoK aquest divendres serveix per prestigiar l’informatiu infantil de la televisió pública. És un dels programes de vital importància de la cadena perquè està contribuint a acostumar els més petits a la necessitat d’estar informats, una virtut important per als adults del futur. Cal, per tant, que les autoritats del país atenguin els requeriments periodístics de l’informatiu.

El programa d’aquest divendres estava gravat i Quim Torra, des del seu confinament, anava escoltant les preguntes dels nens i nenes i les anava responent. El president va explicar que la seva situació d’aïllament l’havia portat a connectar ell mateix els cables i els auriculars per dur a terme l’experiència. Llàstima de no veure el making-of. Laia Servera va obrir la roda de preguntes amb una de lògica, que era preguntar-li a Torra com es trobava. A partir d’aquí, era molt divertit, tant per als espectadors més menuts com per als més grans, anar escoltant les preguntes i les respostes. Cada sector de públic valorava aspectes diferents. Algunes qüestions que preguntaven els infants es notava que havien sigut induïdes pels seus pares, cosa que també està bé per no posar-l’hi tan fàcil al president. D’altres, més espontànies, feien riure molt. En Rin, de set anys, li va preguntar: “President, per què la gent compra tant paper de vàter?”, i Torra va respondre: “Mira, perquè de vegades la gent fa coses una mica estranyes”.

El que vam veure és d’aquells espais televisius que, sense ser imprescindibles, està bé que es facin. Ja s’entén que tota la canalla pot fer les mateixes preguntes als seus pares i que no cal que les contesti el president, però sí que és important que, en temps difícils, el Govern doni exemple a l’hora d’oferir atenció especial en els grups que demanen més sensibilitat; en aquest cas, els nens.