Els presos i la seva “total libertad”
Divendres ens llevàvem amb unes imatges d’aquelles que s’afegeixen a les que formaran part de la memòria visual i històrica del país: el comboi de vehicles de Mossos avançant en la foscor de les autopistes per arribar a Brians 2. Hores més tard, també les de l’autocar de la Guàrdia Civil emprenent el viatge a Madrid carregat amb les preses i els presos polítics.
L’escena ens feia venir al cap, de manera automàtica, la imatge d’aquells furgons entrant a les corresponents presons de Madrid el dia que els hi enviaven per primer cop. Primer els Jordis, després la resta. Dues vegades.
Són seqüències que encongeixen el cor.
Els informatius espanyols de les cadenes privades, però, divendres al migdia no prioritzaven el trasllat dels presos a Madrid per ser jutjats sinó els aldarulls dels CDR davant de les presons mentre intentaven impedir el pas dels vehicles. A Antena 3, Sandra Golpe posava èmfasi en l’intent de bloqueig, i van escollir, tant en els titulars com en la notícia, les imatges més caòtiques i agressives: persones caient a terra, mossos pegant independentistes i gent aixecant tanques per ocupar la carretera. Quan la presentadora posava èmfasi en la contundència del discurs de Quim Torra, canviava el to de teu. “ Dice Quim Torra que España es un estado represor ”. I quan deia represor forçava l’entonació esquerdant la veu. A vegades, en petits detalls, en lleugers matisos de la veu, s’hi amaga la interpretació dels fets.
A Telecinco passava el mateix: el destacat de la notícia no era la data del judici o el trasllat dels presos sinó els aldarulls dels CDR i els independentistes. Una altra vegada, les escenes de més agressivitat entre manifestants i mossos distorsionaven la narració dels esdeveniments.
D’aquests intents de boicot hi havia un relat alternatiu possible, com per exemple el que vam veure als informatius de La Sexta. Tot i posar de manifest la voluntat d’alguns independentistes de barrar el pas als vehicles, no hi havia tanta crispació en les imatges seleccionades.
Potser el més delicat, en notícies com aquestes, és l’ús del llenguatge. A Telecinco, per exemple, la reportera que esperava l’arribada a Madrid dels presos explicava que un cop ingressessin a la presó serien traslladats a un mòdul de respecte. I afegia: “ Allí tendrán total libertad para comunicarse con sus abogados y preparar el juicio ”. Segurament total llibertat no és el concepte que més s’ajusta als límits i dinàmiques d’una presó, i atorga als polítics una aparent comoditat i un privilegi que no s’ajusta a la realitat. De la mateixa manera, a La Sexta la locució d’una notícia descrivia l’autocar de la Guàrdia Civil assenyalant que “ en su interior tiene celdas individuales para cada uno de los presos ”, com si l’estretor d’aquests tancaments fos un avantatge en el desplaçament. Aquest afany per posar en relleu la suposada exquisidesa de la justícia espanyola és molt més subtil, això sí, que un vídeo de propaganda sobre la democràcia espanyola.
