La primera aparició televisiva de David Bowie
Als anys seixanta, David Bowie, quan encara es deia David Jones, era un adolescent més a qui li agradava tocar el saxo a l’institut. Amb motiu de la seva mort el mes de gener passat, la BBC va recuperar la seva primera aparició televisiva. És un document breu però extraordinari perquè evidencia com Bowie, amb només disset anys, ja reivindicava en qüestions de moda i personalitat la llibertat individual, el dret a ser diferent, com també ho va fer amb la seva música.
El document pertany al programa de debat Tonight de la BBC, que presentava el periodista Cliff Michelmore. Bowie va assistir al programa amb una colla més de testimonis i com a fundador de l’associació per a la prevenció de la crueltat contra els homes amb cabells llargs. Per descomptat, tots duien els cabells llargs i aquest era justament el tema de discussió en el programa. Argumentaven els dubtes i l’escàndol que suposava en aquell moment el fet insòlit que els homes es deixessin créixer els cabells i portessin melena. Al presentador (que, per cert, va morir un mes i mig després que ho fes Bowie) se li notava una evident convicció conservadora i un clar rebuig a la nova moda. Després de presentar-lo com a David Jones, de dir que tenia disset anys i de donar a conèixer l’associació per a la prevenció de la crueltat contra els homes amb cabells llargs, Michelmore li va preguntar amb notòria indulgència: “A veure, qui ha sigut cruel amb vostès?” Bowie, educat, tímid i amb una manera molt dolça d’expressar-se, va respondre: “Bé, som bastant tolerants, però en els últims dos anys hem hagut sentir comentaris com «Estimada» o «Vols que et porti la bossa?» que creiem que s’han d’acabar. A nosaltres ens agrada dur els cabells llargs i no veiem cap motiu pel qual hi hagi gent que ens hagi de molestar”. El presentador els preguntava si anaven a la perruqueria (com les dones) o al barber i quant temps feia que no reclamaven els seus serveis. Bowie, amb un somriure, explicava que eren les seves mares les que els ajudaven quan convenia. El propòsit de l’associació era fer una marxa, trobar més adeptes i recollir queixes d’afectats quan no els deixessin entrar en un local o els acomiadessin de la feina. El presentador els demanava si això de deixar-se els cabells llargs ho feien per copiar els Rolling Stones. Bowie reia i feia que no amb el cap. Michelmore se sorprenia que alguns ja portessin melena abans que els Stones es donessin a conèixer. Qui li hauria dit aleshores, a aquell adolescent que amb timidesa defensava el dret a pentinar-se com li donés la gana, que anys després acabaria ballant amb Mick Jagger el Dancing in the street i el menys important serien els cabells.
