24/11/2018

La pròstata de Michael Douglas

2 min

PeriodistaNetflix ha estrenat The Kominsky method ( El método Kominsky ), una sèrie en què els més grans de setanta podran trobar-hi situacions en les quals emmirallar-se però que farà reflexionar l’audiència de totes les edats, especialment la que disposi del do de la sensibilitat. Es tracta d’una comèdia amb tocs de drama protagonitzada per dos vells amics. Sandy Kominsky (Michael Douglas, 74 anys) és un reconegut professor d’interpretació que en el seu dia va ser un actor d’èxit. El seu agent, Norman Newlander (Alan Arkin, 84 anys), és el seu millor -i únic- amic. Tots dos es troben en un moment vital en què es necessiten, tot i que les circumstàncies no ho fan sempre fàcil ni agradable. La sèrie, de Chuck Lorre -el creador, entre d’altres, de The Big Bang theory i Young Sheldon -, reflexiona sobre l’amistat i la vellesa, però, sobretot, s’endinsa amb molta habilitat i sentit de l’humor en les pors que t’assetgen quan et fas gran: la mort, la soledat, la malaltia, la decrepitud física i sexual, l’enyor de les absències, la pèrdua de la raó, la relació amb els fills, la manca d’objectius o la falta d’il·lusió per viure.

Un Michael Douglas en plena forma i un formidable Alan Arkin fan un duet sensacional. De fet, el nivell interpretatiu salva algunes mancances de guió, com una certa falta de conflicte. Si bé les escenes en què Douglas exerceix de professor (d’aquí “el mètode Kominsky”) fan patir una mica, quan els actors estan junts la sèrie t’atrapa poderosament. Es tracta de vuit capítols de mitja hora de durada, gravats en el sistema de càmera única. Aquest plantejament a nivell de realització permet posar el focus en la capacitat interpretativa dels actors, treballar amb plans curts que aporten matisos a nivell de la mirada, les expressions i la gestualitat dels personatges. Els enquadraments més lliures aporten intencionalitat a la imatge. No és la sitcom que funciona amb tirs de càmera estipulats i estàndards que han de remarcar els gags humorístics i esperar la reacció de l’audiència. La càmera única diposita la confiança en l’espectador perquè interpreti, capti els matisos, penetri en el clima televisiu creat i rigui (i, en aquest cas, també s’emocioni) quan vulgui.

La primera escena de la pel·lícula, en què Newlander observa com avança lentament pel restaurant un cambrer nonagenari i tremolós intentant no vessar el còctel que porta a la safata, resumeix l’esperit de la sèrie. A The Kominsky method anem de la comèdia més hilarant (l’escena amb el duet Danny DeVito i Michael Douglas fent respectivament d’uròleg i pacient amb greus problemes de pròstata) al drama més commovedor (l’escena en què Alan Arkin recull les camises de la tintoreria). The Kominsky method afronta, d’altra banda, un tema que durant segles semblava inexistent: la decadència de la masculinitat i les seqüeles dels mascles alfa en la seva senectut.

stats