Les provocacions de TVE

Ernesto Sáenz de Buruaga ho ha tornat a fer. I tot apunta que tenim espectacle setmanal assegurat. El Así de claro s’acabarà convertint en una mena de residu televisiu famós pel rebuig que genera. Aquest dilluns va debatre per segon cop amb arguments d’extrema dreta sobre els xiulets al Camp Nou. També va portar a debat els desnonaments sense que vingués a tomb de res. El cinisme amb què es va abordar aquesta xacra feia vergonya. Tenien al plató, entre el públic, un home que amb la crisi va perdre el negoci i les seves dues cases. Un tertulià economista de professió, Simón Pérez, va desafiar el testimoni posant-lo en dubte amb to despòtic. Li va preguntar quin cotxe tenia, a sant de què s’havia cregut amb el luxe de tenir dues cases, i va defensar el paper dels bancs. Quan una tertuliana li va recordar que hi havia hagut persones que s’havien suïcidat per culpa dels desnonaments, li va rebatre amb mesquinesa: “¡Que sí, señora, que yo también me he tomado pastillas para los nervios!” Buruaga va fer veure que posava calma i demanava respecte, però en realitat és un xou tramat per pura provocació de l’audiència. Simón Pérez és un tertulià bregat a 13TV, on ja s’havia declarat antidemòcrata. Si Buruaga l’ha escollit com a col·laborador és perquè n’està al cas. I busca aquestes envestides. Buruaga és gat vell i no té la ingenuïtat periodística de qui es pensa que organitza debats per ajudar a construir l’opinió de la gent. Salta a la vista que pretén marcar paquet des de la tele pública. Exercir setmanalment aquests petits cops d’estat mediàtics per marcar territori. És la bèstia fidel que senyala encara els límits del tros que han conquerit els seus amos. Buruaga saliva amb l’escàndol dels espectadors, gaudeix exercint aquestes mostres de força des d’una plataforma tan potent. Li agrada ofendre i després fingir la candidesa del periodista honest. Buruaga utilitza la professió com a disfressa, quan en realitat és un mercenari roí que sent plaer desafiant l’audiència.

Destrossant les sèries. Cada vegada que una gran sèrie s’emet per una cadena en obert és sinònim de maltractament. Va passar amb Breaking bad a TV3, amb Homeland a Cuatro i ara amb True detective a La Sexta. Dilluns van destrossar l’episodi quatre. Hi ha sis minuts finals d’un pla seqüència extraordinari que passarà a la història de la tele. Una obra mestra audiovisual que recorda el llenguatge dels videojocs. Sis minuts seguits sense editar que són una meravella a nivell de direcció d’actors, producció, so, interpretació, fotografia, posada en escena, il·luminació i treball de càmera. Què va fer La Sexta? Posar-hi anuncis al mig. Quina heretgia. La prova evident que no saben què tenen entre mans.