10/08/2016

Un psicòpata a la televisió

2 min
El periodista Dan Rather va patir una misteriosa agressió l'any 1986

El 4 d’octubre del 1986 el famós periodista de la CBS Dan Rather caminava pel Park Avenue de Nova York. Eren les onze de la nit i a prop de casa va ser atacat de manera violenta. Mentre el colpejava, un individu li anava preguntant a crits amb insistència desesperada: “Quina és la freqüència, Kenneth?” Un porter d’un edifici de Manhattan el va socórrer, però l’agressor va fugir. L’atac que va patir el periodista va transcendir als mitjans i ell va explicar-ne alguns detalls, com per exemple la insistent pregunta misteriosa que li feia l’agressor i que ell no entenia a què venia a tomb. “Em van atacar. [...] No ho vaig entendre aleshores ni ho entenc ara. Tant de bo sabés qui ho va fer, però no en tinc ni idea”. Durant molts anys l’atac va ser un misteri. Entre el surrealisme de l’atac i la manca de proves es va arribar a posar en dubte la veracitat dels fets. Això va provocar que la història es convertís en una broma recurrent. La frase va fer fortuna i ja forma part de la cultura televisiva del país. What’s the frequency, Kenneth? es va convertir, fins i tot, en una cançó emblemàtica del grup R.E.M., de l’àlbum Monster. Anys més tard, Dan Rather es va decidir a cantar-la amb el grup durant les proves de so d’un concert que la banda feia al Madison Square Garden de Nova York. La gravació es va emetre l’endemà al programa de David Letterman.

Quan l’anècdota ja s’havia convertit en una llegenda, es va resoldre el misteri. El 1994 es va produir un homicidi a les portes de la NBC. Un home amb una escopeta va disparar i matar un regidor de la cadena, que sortia de treballar de The today show. Tres anys més tard, quan hi va haver el judici, el New York Daily News va publicar les fotos de l’assassí. Era un tal William Tager, un pertorbat mental que estava convençut que les grans cadenes de televisió li enviaven missatges directes al cervell. Segons va declarar el psiquiatre de Tager al crític de televisió del New York Daily News, l’home estava obsessionat a contactar amb gent de la tele perquè li revelessin quina era la freqüència dels missatges i així poder bloquejar-los. L’advocat de districte Robert M. Morgenthau va confirmar aquest punt de la seva investigació. Dan Rather, un cop va veure la fotografia de Tager al diari, en va confirmar la identitat: “No tinc cap dubte que va ser ell”. El misteri que queda per resoldre és qui era el tal Kenneth. El mateix assassí diu que ell aquell nom no el va pronunciar. Se sospita que l’error vindria per un problema de comprensió. Tager feia servir paraules en jiddisch i hauria dit goniff (lladre) i no pas Kenneth. El 2010 l’assassí va aconseguir la llibertat condicional i no n’han transcendit més detalls. Pel bé dels treballadors de la televisió, esperem que sota control psiquiàtric fet amb la freqüència necessària.

stats