L'avidesa de novetats per part de l'audiència és sempre superior al flux de la informació. Com més greu és la tragèdia més necessitat hi ha d'informar-se, i la possibilitat real de transmetre noves dades no sempre va a la mateixa velocitat que les ànsies de saber. Les noves tecnologies i l'explosió de dades a través de les xarxes socials fan que els consumidors, a més, s'adonin del decalatge entre el succés i com se n'informa. El fet d'omplir hores de directe, sumat a la creixent exigència dels espectadors de rebre una informació constant, aboca a la impaciència per informar. I això porta a la imprudència: il·lustració de la notícia amb imatges d'arxiu de fets anteriors mentre no n'arriben de noves (al Canal 24 Horas van recuperar l'accident de Chinchilla), descripcions òbvies de la tragèdia, rètols sensacionalistes en pantalla (" Un reguero de cadáveres en las vías "), tòpics nefastos (" espectáculo dantesco " i " testigos oculares ") i un abús dels bucles d'imatges. Tant a La Sexta com a TVE vam veure una vegada i una altra la mateixa noia en una llitera, la dona tapant-se la cara i l'home amb una destral penjat d'un vagó. Aquesta reiteració distorsiona també la idea del pas del temps. L'espectador pren com a immediates escenes que potser fa cinc hores que han passat. Un altre error habitual és que els periodistes que volen farcir el directe no discriminen entre testimonis i simples individus amb ganes de parlar i sentir que formen part dels fets.

A La Sexta una reportera deia que tenia una testimoni que havia vist des de la finestra de casa com passava la catàstrofe. Hi van connectar. "¿Qué es lo que viste desde la ventana de tu casa? ", li pregunta. Ella contesta: " No, desde la ventana de casa, nada. Cuando supimos lo que había pasado vinimos a ver lo que había aquí ". " ¿Qué hicistéis? ", li pregunta la reportera. " No pudimos hacer nada ", respon la veïna, sincera. "¿Qué vistéis? ", insisteix la noia. " Cadáveres ", contesta. La reportera intenta trobar un sentit a l'entrevista: " ¿Llevasteis mantas, algún tipo de ayuda...? " La dona diu la veritat: " No llevamos nada, no ", i explica que hi havia confusió i que van anar a diversos llocs. La periodista no es dóna per vençuda: " ¿Los servicios de emergencia os pidieron ayuda? " "No". La periodista ho prova per la via de l'emoció: "¿Qué es lo que más le ha impactado? " " Los cadáveres ", insisteix. Ho intenta una altra vegada: " ¿Qué imagen se encontró al llegar? " " La fila de cadáveres y el tren destrozado ", explica. També vam saber que la dona va arribar al lloc dels fets una hora després de l'accident encuriosida per la tragèdia. " Sin duda, muy duro ", diu la periodista de La Sexta des del plató. I tant. És molt dur que acabis entrevistant una simple xafardera que hi va arribar fins i tot més tard que les càmeres.