Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El retorn del 'Bestiari'

Dilluns tornava el Bestiari il·lustrat després de la reial patinada. L'ideal hauria estat que no s'hagués aturat perquè donava al programa una dimensió d'espai conflictiu que no ha tingut mai. En la nova versió (revisada) hi hem trobat el que ja coneixíem tot i que la mirada, ara, és diferent. Ha quedat una aura de pecat que fins i tot li pot donar una pàtina de programa proscrit i de culte que contribuirà al mite. Bestiari il·lustrat ha passat a la història i a la memòria col·lectiva, encara que sigui per un problema d'error de càlcul. El programa cultural modernet del canal 33 és el que era: l'espai que ha aconseguit teixir les millors costures. Es difícil trobar un programa que tingui les transicions temàtiques més ben fetes. Bestiari il·lustrat és un espai original, que no s'assembla a cap altre, que marca diferències, estèticament interessant i, sobretot, molt pensat. Pot interessar més o menys i en ocasions caure en una superficialitat estètica una mica pretensiosa, però tant se val perquè no desentona en el conjunt. La naturalitat estudiada de Bibiana Ballbè és l'imant que atrapa l'audiència. Sedueix de manera permanent l'espectador i l'interlocutor amb el seu subtil exhibicionisme. A les entrevistes fa que sí amb el cap a totes les explicacions que rep, obligant subliminarment els protagonistes a satisfer les seves expectatives. És una devoradora de respostes, àvida de continguts, que després guarneix amb postures i posades en escena que justifiquen la globalitat. I les preguntes més insubstancials que formula tenen, en el seu interès desmesurat, una calidesa que obliga l'entrevistat a pensar una resposta digna. "A quin somni no renunciaries mai?", preguntava ella, apassionada. Amb el segon capítol dedicat a la road movie vital de Thaïs Villas ens hem de treure el barret. Un joc d'engranatges amb olor de benzina perfecte i poètic que demostra que els del Bestiari apunten millor amb l'enginy que amb l'escopeta.

Riure, malgrat tot