Esplèndid documental al Sense ficció una setmana més i encara sou a temps de recuperar-lo per internet al 3 a la carta . El meu segrestador narra el cas que va viure el director del projecte, Mark Henderson. Es tracta d'un productor de televisió britànic que fa uns anys va marxar de vacances a Colòmbia a fer trekking per Sierra Nevada. Anava amb sis turistes més: un altre britànic, una alemanya i tres israelians. El primer dia del viatge van ser segrestats per uns membres de l'ELN (Exèrcit d'Alliberament Nacional). La notícia va fer la volta al món i tres mesos després van ser rescatats. Més endavant Mark Henderson va rebre un correu electrònic d'un dels seus segrestadors, que havia fugit de Colòmbia. Es van estar escrivint durant cinc anys i, finalment, van acordar trobar-se secretament per gravar una entrevista. Henderson ho va aprofitar també per tornar al lloc del segrest i mirar d'obtenir respostes per pair aquella experiència tan traumàtica.
El meu segrestador és un documental absolutament catàrtic. La llàstima és, potser, que el doblatge en català ha teatralitzat massa l'angoixa. Henderson, la companya alemanya i dos dels israelians tornen a Sierra Nevada. Amb càmeres al davant miren d'entendre les diferències de comportament que van tenir davant del segrest. És curiós com els europeus intentaven portar-se bé perquè els alliberessin mentre que els israelians van ser sempre uns rebels que no acceptaven perdre la dignitat. Tots expressen les pors viscudes i recorden les discussions. És molt impactant veure, per exemple, com es retroben amb una dona que, mentre estaven segrestats, els va fer el menjar. Li deien "la bruixa" i estaven convençuts que era una mala persona. Quan descobreixen que és ella s'adonen que estava tan aterrida com ells per la guerrilla i que la van obligar a cuinar per a tots sota l'amenaça de matar-li els fills. El meu segrestado r és una mena de desconstrucció de la síndrome d'Estocolm. I tots intenten tancar ferides que encara fan mal. La trobada amb el segrestador sorprèn per la cordialitat. Fins i tot s'abracen (quan abans havien dit que no ho farien). El desenvolupament de la trobada queda una mica diluït. Tens la sensació que no han inclòs bona part de les reaccions autèntiques. Especialment les de la noia alemanya, que no ha pogut superar el trauma. Els arguments que utilitza l'antic segrestador són febles. Això implica contradiccions en el protagonista i director, que volia pensar que tot plegat havia servit d'alguna cosa. Un documental interessantíssim pel que té d'eina guaridora.
El Sense ficció va dedicar l'emissió al periodista Marc Marginedas, segrestat a Síria. Un encert perquè, en veure el programa, t'adonaves també de les possibilitats reals de refer la vida després de ser víctima d'un segrest.
