La sèrie que va fer justícia
Als anys 70, les minisèries van arribar a les grans cadenes comercials nord-americanes. Els productors es van adonar que les novel·les per a la televisió, si estaven ben fetes i s’hi destinava pressupost, podien captar molta audiència i tractar temes inèdits més rellevants i punyents que les comèdies familiars.
El 1978 la NBC va emetre Holocaust, una sèrie de quatre episodis que confrontava la vida d’una família jueva, els Weiss, i la d’un oficial de les SS, els Dorf. Argumentalment, el títol no enganyava: mostrava detalls i exemples del que va ser el genocidi ètnic durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial. La sèrie la protagonitzava una jove Meryl Streep, James Woods i Michael Moriarty.
En aquell moment, la temàtica tan crua i fidel a la realitat va provocar debat: part de la crítica considerava una falta de respecte posar al descobert d’una manera tan explícita la barbàrie patida pel poble jueu. Va ser més endavant que es va entendre que la falta de respecte hauria sigut, precisament, no parlar-ne. El cert és que, a favor o en contra, l’expectació de la sèrie va ser màxima fins al punt que, només a Nova York, el dia de l’estrena, la pressió de l’aigua va baixar sobtadament a la pausa publicitària de tanta gent que va coincidir anant al lavabo durant els anuncis.
Però l’impacte més gran es va produir quan la ficció va arribar a Alemanya. Val a dir que va ser el títol de la sèrie el que va popularitzar el terme Holocaust, fins al punt que la Societat Alemanya del Llenguatge la va declarar la paraula de l’any el 1979.
Quan la televisió alemanya va emetre el primer capítol de la sèrie es va produir una situació sorprenent: l’efecte confessió. En el moment que es va emetre la recreació de la Nit dels Vidres Trencats, molta gent que va participar en aquella batuda contra sinagogues, cementiris i negocis jueus van trucar a la policia per reconèixer que hi havien participat. Però l’Estatut de Limitació havia entrat en vigor i no es podien prendre mesures contra els que havien col·laborat en aquells atacs. No obstant això, aquella reacció massiva va fer que, més tard, el govern de l’Alemanya Occidental modifiqués les lleis per poder encausar els autors.
No va ser l’única conseqüència de la sèrie: l’impacte d’aquella emissió va remoure consciències i moltes emocions que després de la guerra havien quedat silenciades. La sèrie Holocaust va sacsejar la societat com si tornés a reviure els esdeveniments i va implicar que el Parlament alemany acabés debatent si calia reprendre la captura dels criminals nazis i que la votació fos a favor de continuar-la. La ficció televisiva va convertir els esdeveniments en reals altra vegada. De fet, moltes de les escenes més crues de la sèrie Holocaust eren imatges reals d’arxiu. És la prova que la televisió pot contribuir clarament a la recuperació de la memòria històrica.
