Amb la nova temporada regular de TV3 sembla que no ens podrem deslliurar d’ El Faro, aquesta sèrie que ha substituït La Riera durant les vacances i que d’ara endavant passarà a la tarda. No fos cas que el país es quedés amb ànsia de saber com acaba. L’únic atractiu de veure El Faro és per fer-se tips de riure amb la pèssima producció. El curiós del cas, per exemple, és que cada dia fan quatre minuts de resum d’ En capítulos anteriores (perquè ni això poden traduir al català). Gairebé et tornen a fer l’episodi anterior sencer com si els espectadors que ho miren tinguessin algun problema greu de memòria. Hi ha un personatge, un tal Manuel (interpretat per Aníbal Soto) que, a part de tenir el rol d’un malvat empresari i un home sense escrúpols, és un actor amb severes mancances interpretatives. És tan incapaç que fins i tot el pobre doblador es veu arrossegat per la ineptitud del seu alter ego. Dilluns el Manuel parlava per telèfon intentant lligar amb una tal Esperanza. En menys d’un minut i mig de conversa, l’actor va deixar anar un total de set “eeeeeeeh” impertinents al final de cada frase. Una crossa molt viciada per tapar la falta de recursos actorals. La conversa feia així: “Esperanza! On t’havies ficat tot aquest temps, eeeeh!” I li proposava un pla: “Per demostrar-te que no tinc cap compromís aquesta nit et convido a sopar, eeeeeh!” I li demanava a ella que triés el restaurant: “No, no, escull-lo tu, eeeeeh!” En Manuel li explicava tot el que farien: “I després a ballar, eeeeeh, que les nostres lentes no poden faltar, eeeeh!” I li demanava a l’Esperanza que pensés com volia acabar la nit: “Que ja m’estic imaginant la que em tens preparada, eeeeh!” I davant de les misterioses intencions que té l’Esperanza, ell es defensa: “A veure si te la dono jo la sorpresa, eeeeeeh!” Fins i tot en un culebró veneçolà les actuacions són més elaborades. I no cal dir que El Faro té unes trames tan previsibles i unes tensions sexuals tan carrinclones i masclistes que és indigne d’una tele pública com TV3. L’habilitat de les telenovel·les a Catalunya era la capacitat de recrear un context social en què l’espectador se sentís identificat. La cadena mai ha sigut prou valenta per incidir amb força en aquest aspecte i recrear una Catalunya més real, culturalment diversa. Però per posar aquest nyap d’ El Faro que no transmet res més que tòpics sobre relacions de parelles neuròtiques, ja s’haurien pogut gastar els calés amb alguna cosa més edificant.