Divendres a Telecinco, a El programa del verano (la versió d’estiu de l’Ana Rosa), van convidar a la tertúlia política un nen d’onze anys. Álvaro Cabo té un blog sobre actualitat. També ha escrit tres llibres. L’últim es titula, poca broma, Tintín en Auschwitz. A l’Álvaro, vestit com si anés convidat a un bateig, el van fer entrar al plató carregat de llibres. No només cal ser superdotat sinó que cal semblar-ho. Joaquín Prat Júnior i Sandra Barneda li feien preguntes mentre la resta de tertulians se’l miraven. La criatura, clarament instruïda, criticava el sistema educatiu espanyol. Primer s’encallava i es perdia. Després va trobar el fil i fins i tot va lamentar que no hi hagués diferents continguts escolars en funció del nivell d’ingressos de les famílies. Al seu blog (en què exculpa Wert) trobareu amb quins arguments defensa l’escola privada i l’ensenyament individual a casa. L’Álvaro té la innocència de qui no sap quins valors amaguen els seus discursos apresos com un lloro de repetició. Feia rabieta i pena a la vegada. Els presentadors feien cara de fascinats a cada resposta seva. Li van preguntar per Pablo Iglesias, per les solucions a la crisi i per Jordi Pujol. D’aquest últim, va dir: “ Yo hoy, investigando, encontré una frase de Louis Dumont que dice: «La política es el arte de servirse de los demás haciéndoles creer que a ellos les sirve» ”. Pobret, potser un dia, quan sigui gran, veurà com el van utilitzar com si fos un mico de fira i li van fer creure que aquest rentat de cervell i aquesta superdotació teatral també li servirien d’alguna cosa.