20/01/2015

Els tics de ‘La Riera’

2 min

La sèrie de les sobretaules de TV3, La Riera, ja s’entén que és una telenovel·la d’aquestes que han d’anar a preu fet. Han de resoldre les gravacions ràpid perquè un capítol diari demana molta agilitat. Les presses en la producció fan que tot sovint els guions siguin de teatret amateur. Encara estic sota l’impacte de l’escena de dilluns en què la Núria i l’Albert (Carme Abril i Sergi Mateu) fan el cafè parlant d’anar a la reinauguració de la fonda. Feia temps que no veia uns diàlegs tan carrinclons i artificials, que, de retruc, aboquen els actors a una interpretació lamentable, forçada i postissa.

Hi ha aspectes de La Riera que fan riure. Una manera de seguir la telenovel·la és fer-ho amb el divertit repte de confirmar si continuen caient en els mateixos tics de direcció i guió. El primer tic és que la gran majoria de les escenes són sempre només dos personatges parlant l’un amb l’altre, cara a cara. Les escenes es fan pràcticament sempre per parelles. Sempre diàlegs entre dos. Tota l’estona garlant.

El segon tic és molt més divertit: és xocant observar que durant gairebé la meitat de cada capítol els personatges estan sempre asseguts a taula. Per exemple, en el capítol de dilluns, dels 29 minuts i 50 segons que dura l’episodi (sense comptar les escenes de resum inicials ni la careta de presentació), un total de 15 minuts i 44 segons els personatges estan sempre asseguts i entaulats. Un 51% del temps que dura l’episodi. D’acord que l’argument de la sèrie és sobre restaurants, però no cal que es passin el dia a taula. En el capítol de divendres passat, per exemple, el percentatge del nivell d’entaulament és fins i tot superior.

El tercer tic és que gairebé totes les escenes comencen amb un personatge entrant per una porta. És la manera que tenen de compensar l’estatisme flagrant que té tota la telenovel·la. No et trobes els personatges parlant sinó que sempre n’hi ha un que arriba. Gràcies a aquesta deferència en la direcció artística sabem que els actors tenen dues cames i estan en disponibilitat de moure’s si ho marca el guió. De les deu escenes del capítol de dilluns, un total de nou tenen com a moviment bàsic l’entrada del personatge per una porta. Sempre cal que algú entri perquè arrenqui l’acció.

Per tant, la majoria d’escenes de La Riera funcionen pel mateix patró: algú entra per una porta, s’asseu en una taula i parla amb un interlocutor. Un cop te n’adones no pots deixar de fixar-t’hi.

stats