CRÍTICATV

La tragicomèdia de ‘Supervivientes’

Dijous a la nit s’estrenava una nova temporada de Supervivientes a Telecinco, el reality on un grup de personatges mal anomenats famosos són -suposadament- deixats de la mà de Déu en una illa deserta d’Hondures i han de sobreviure superant un seguit de reptes setmanals que imposa el concurs. La primera hora del programa va superar en audiència el Polònia, que habitualment és l’espai líder dels dijous a Catalunya. El format de Supervivientes és exactament igual des de fa catorze anys, quan el va començar a emetre Mediaset. Arribada a l’illa en helicòpter, salt a l’aigua des de les alçades, nedar fins a terra ferma i una prova inicial on tots queden enfangats. Amb disset concursants, la dinàmica és lenta i repetitiva. Si bé en algunes edicions passades s’ha aconseguit que part dels participants fossin una mica populars, el programa sempre ha arrossegat una rèmora de pseudofamosos que ha anat degenerant fins al panorama actual. Dijous arribaven a l’illa un reguitzell de persones emparentades amb personatges més o menys famosos. És el que Telecinco ha batejat amb l’oxímoron de famosos anònims : la filla de Rociíto, el fill d’Ivone Reyes, la germana d’Icardi -el futbolista del PSG-, la dona d’Ortega Cano i més rampoines arreplegades d’altres realities. En definitiva, persones amb un nivell de productivitat nul o escàs en el seu ecosistema quotidià i habitual. Són éssers a qui l’oportunitat televisiva dona un nou sentit a les seves vides. I aquesta és la part més tragicòmica del programa. Si agafes distància de l’espectacle que estàs veient i mires d’entendre per què aquelles persones adultes participen d’un format que els porta fins al límit de les seves forces, els emmalalteix, els fa passar gana i els obliga a donar-ho tot en situacions sovint humiliants, arribes a una conclusió molt trista. Són persones maldant per trobar un espai mediàtic que doni sentit i diners a les seves vides. No és només una batalla per sobreviure a l’illa. És una guerra per subsistir a la televisió i adquirir un nou estatus. Deixar de ser aquests famosos anònims per convertir-se en famosos a seques i incrementar el seu prestigi social i mediàtic. Són persones que esperen que la televisió els doni un objectiu més tangible i prometedor. És una cursa tràgica de perdedors intentant canviar el seu destí. Per això accepten el que calgui i se sotmeten a la tirania del mitjà. En les pròximes setmanes seran captats en les circumstàncies més lamentables on ells desenvoluparan els codis de comportament que han après del mitjà. La televisió ja els ha ensinistrat en els patrons de conducta: generadors de conflicte, dinamitzadors de l’acció, resiliència davant dels atacs, sentit de l’espectacle i exhibició de les emocions sense pudor. Per a l’espectador, Supervivientes és només una gàbia per perdre-hi el temps on pot observar la vida d’uns animalons. Però per a aquests animalons és l’última oportunitat per deixar de malviure i, com diu el títol, poder sobreviure en l’ecosistema que somien, el televisiu, i oblidar la seva existència miserable.