23/06/2018

Els veïns de la manada alliberada

2 min

L’alliberament de la Manada va ser la notícia d’obertura dels informatius de totes les cadenes. Totes posaven de manifest la polèmica judicial, contactaven amb experts per valorar-la, parlaven amb els advocats dels violadors i mostraven les múltiples manifestacions feministes arreu d’Espanya contra la decisió de concedir-los la llibertat provisional.

Les cadenes privades, Antena 3, La Sexta, Telecinco i Cuatro, van coincidir a enviar periodistes als barris de Sevilla on vivia el grup de violadors. A Antena 3 vèiem com la reportera acostava el micròfon a finestres, portes entreobertes i intèrfons per intentar contactar amb algun parent del Prenda, el líder de la Manada. “ Hola, buenos días, señora. ¿Está usted contenta de que por fin va a ver a su hijo? ”, li preguntava a una dona posant la carxofa entremig dels barrots d’un balcó. La dona abaixava la persiana per evitar contestar.

La notícia destacava: “Los parientes nos han confesado que han tenido que romper la hucha para pagar esos 6.000 euros de fianza ”. Ho confirmava l’oncle d’un dels violadors, que a la porta de casa i sense samarreta, atenia un eixam de periodistes. “ Aquí casi todos están muy contentos y están convencidos de que son inocentes. Están desean do volver a verles por el barrio ”, afirmava la periodista fent una generalització perillosa, i demanava l’opinió als veïns. El repertori de declaracions era desolador: “ La gente que los conocemos no nos creemos lo que ha pasado ”, “ Jamás se ha escuchado nada mal de ellos ”, “ Ante la duda, libertad ”.

En l’edició del vespre, la periodista gosava pronunciar-se amb una èpica una mica inquietant. “ Cuentan las horas para verles. Hace años se iban de aquí con la intención de divertirse en los Sanfermines y ahora regresan con una sentencia de nueve años de cárcel y en libertad provisional ”. La frase connotava un cert dramatisme o infortuni, que manipulava la realitat dels fets: no deia que, pel mig, havien comès, fins i tot segons una sentència judicial, un delicte.

Més enllà que l’opinió dels veïns no té mai cap valor, la notícia convertia els culpables en herois locals, reforçava el relat de la seva innocència i fins i tot incidia amb sensacionalisme en l’esforç econòmic que havien hagut de fer una gent tan humil per pagar la fiança.

Però les televisions públiques, sobretot, i també les privades van destacar un altre fet que sí que aportava un contingut periodístic rellevant: la manera com tres dels violadors havien sortit de la presó de Pamplona. En dos cotxes que havien circulat de manera imprudent, posant en perill la integritat dels vianants i periodistes, sense respectar els senyals de trànsit i a punt de xocar amb un altre vehicle. Això sí que té valor: són dades objectives, demostrables amb imatges, i evidencien un entorn i un tarannà que és prepotent, agressiu i perillós, que no respecta la llei i que reincideix.

stats