16/02/2013

Ada Colau: "La gent desnonada ha entès que pot canviar les coses"

7 min

Ada Colau, portaveu d'1.405.854 signatures que han aconseguit fer entrar la ILP de la dació en pagament al Congrés de Diputats, felicitats. Quin rol podreu jugar per vetllar perquè els tres punts fonamentals de la iniciativa no es rebaixin?

El que ens trobem és que en el sistema democràtic que tenim, la ILP, un cop admesa al Congrés, ja no és a les nostres mans. L'hem de vigilar des de fora, i hem de vigilar que es faci com més aviat millor, perquè, com s'ha vist aquestes setmanes, hi ha vides en joc. Ens hauran d'explicar què vol dir això de la via d'urgència.

Si us proposen fusionar la ILP amb la llei de desnonaments en tràmit que ja s'està debatent a la comissió d'economia del Congrés, ho acceptareu?

En la reunió que vam mantenir poques hores abans de la votació ens ho van proposar: estaven disposats a posar el títol de la nostra iniciativa al seu projecte de llei! A dir-ne llei per la dació en pagament, la moratòria de desnonaments i el lloguer social! Això seria una burla. No només no accepten tramitar la nostra, sinó que li posen el títol a un projecte de llei que desvirtua el seu contingut. Però la pressió social els hi va fer repensar.

¿Vau intuir aquest canvi del sentit del vot en aquella reunió prèvia?

No tiràvem la tovallola, perquè la pressió social es respirava, tot i que estàvem tancats en una petita habitació al Congrés. Ells ens deien que hi votarien en contra, però ens intentaven convèncer que ens reconeixien com a interlocutors. Però s'intuïa que tenien un debat intern. A qualsevol que tingui un entorn mínimament ampli, d'una banda o d'una altra, li arriba el conflicte, i això inclou també els diputats del PP.

¿Va tenir incidència l'anunci d'una mobilització que se centraria a apuntar-los a ells, diputats i diputades, com a responsables del que està passant? Segur que també va pesar el context, amb els casos de suïcidi de Còrdova, Calvià i Alacant.

Són massa casos, i es podrien evitar. I per això diem que hi ha una responsabilitat directa i apel·lem a les consciències individuals, perquè es plantegin desobeir les consignes dels seus grups.

¿Aquesta por a l'acusació directa ha estat en la base del canvi de vot del PP?

Just abans de la seva intervenció al Congrés, membres del PP ens van dir que canviaven el vot però que havíem de rebaixar la pressió. I els vam dir que no, que seguiríem fent el que hem de fer, defensant els drets fonamentals i les nostres mesures de mínims. Que no ens demanessin que rebaixéssim les demandes. Que ells fessin el que havien de fer i que, si rectificaven, ho celebraríem. Però si els diputats no defensen el dret a l'habitatge amb els pisos buits d'entitats financeres, són responsables del patiment de la gent, i ho continuarem dient.

Quan heu parlat amb ells de la dació en pagament retroactiva, l'escull principal de la vostra ILP, ¿heu vist alguna escletxa?

Se'ns acusa de demagògia i es diu que no es pot parlar de retroactivitat per la inseguretat jurídica. Tothom sap que les lleis s'interpreten. El problema principal és que les entitats financeres són el lobi més poderós, també en termes jurídics i econòmics, i en realitat són part interessada. És fals que la retroactivitat no sigui possible. Hi ha moltes lleis que s'apliquen amb efecte retroactiu i el que es pot fer és acotar bé aquesta retroactivitat.

¿Es podria acotar en el temps la retroactivitat?

Es podria acotar en el temps, acotar en els casos d'habitatge únic i en els que es demostri que l'impagament es va produir per insolvència sobrevinguda a causa de la crisi. Tècnicament es pot resoldre de moltes maneres. Nosaltres hem fixat la més senzilla i clara: dació en pagament retroactiva.

Quines altres fórmules hi ha?

Amnistia parcial per a les famílies, un quitament perquè la gent pugui alliberar-se dels deutes i tornar a començar. ¿S'ha fet amb els grans evasors i no es pot fer amb les famílies? Una altra fórmula tècnica: una reforma de la via concursal. Ara les empreses poden declarar-se en fallida i tenen quitaments de fins al 50%. Aquesta via serveix per a les persones físiques, però exclou les hipoteques en habitatge habitual i no les hipoteques d'operacions especulatives, i això clama al cel. Aquesta via és més cara, més lenta i vol dir implicar-hi més recursos de l'Estat, però si aprovar directament la dació retroactiva els fa por com a missatge internacional o per la pressió de les entitats financeres, en podríem parlar. Nosaltres no ens agafem a la fórmula literal.

¿Aquestes fórmules alternatives a la dació en pagament retroactiva les heu parlat amb els partits?

Si respecten l'objectiu que hem posat sobre la taula, que per a nosaltres és irrenunciable, que proposin les seves solucions tècniques.

¿Creieu que el PP pot validar una fórmula alternativa d'aquest estil?

Fins ahir el que ens deia el PP és el mateix que diuen les entitat financeres. Que, per la pressió social, estan disposats, per exemple, a apujar del 60% al 70% o al 75% el preu pel qual els bancs adjudiquen els pisos en la subhasta. No són els objectius de la ILP i aquí no ens hi trobaran. Ens hem de plantejar una via que permeti alliberar de deutes totes les persones afectades, i fins ara això el PP no ho està incloent.

El sistema financer hi juga un paper fonamental. ¿Heu parlat amb bancs i entitats financeres sobre possibles vies de mediació?

Les entitats no s'arronsen davant de persones soles i el fet de pressionar conjuntament ha canviat la relació. Ho hem fet sempre des del diàleg. Volem parlar i resoldre casos. Són empreses que depenen del client, i el seu punt feble és la imatge pública. Però no han volgut parlar, ni assistir a debats, ni donar entrevistes.

Sí que ha reaccionat, en canvi, el sistema judicial...

S'ha manifestat cada cop de manera més massiva i unitària davant de la injustícia per la situació actual, i això ha sigut clau per a la mobilització. Diu poc d'una democràcia que el Congrés sigui l'últim a reaccionar. Jutges i societat civil demanen que es canviï la llei.

Sorprèn que els jutges no tinguessin veu al Congrés per participar en el debat. Per què va passar?

El PP, que té majoria absoluta, va dir que volia poques compareixences. Ells en decidien dues o tres i els grups més grans una. De part del PP hi van anar dos representants de la banca i no hi havia, en canvi, cap jutge, que són un subjecte claríssim perquè estan en contacte amb el problema.

Amb la majoria absoluta del PP al Congrés, ¿tens esperança que s'aprovi la ILP?

Hem viscut una novetat: la pressió del carrer ha entrat al Congrés, i algun dia aquesta majoria absoluta haurà de passar comptes a les urnes.

D'aquest problema, però, tots en som una mica culpables, no és un escenari de bons i dolents...

Però sí de responsables. Sempre hem dit que no defugim la responsabilitat. Però els afectats estan disposat a assumir la responsabilitat que explícitament s'havia acordat. A tothom que signa una hipoteca el banc li diu que si no pot pagar perdrà el pis, no que arrossegarà un deute per a tota la vida. Perdre l'habitatge ja és assumir molta responsabilitat. No es demana cap favor i no es defuig la responsabilitat, però fem una auditoria de responsabilitats i trobem qui les ha d'assumir. Els més responsables no n'estan assumint cap i estan sent premiats per la seva mala gestió. Se'ls segueix tractant com experts malgrat haver ensorrat l'economia del país. Se'ls donen milers de milions d'euros dels nostres impostos sense cap contrapartida social. I als més vulnerables, als que ho han perdut tot, se'ls exigeix la responsabilitat per a tota la vida.

La PAH és l'exponent de la primera victòria dels que qüestionen el sistema. Quina esperança tens que els partits prenguin consciència d'aquesta participació social en la vida pública?

El més positiu és que la gent s'adoni que és capaç de molt més del que es pensava, gent desnonada -sense esperança- que s'empodera i veu que pot canviar les coses. Això té una força imparable, no tenim recursos econòmics, però sí la capacitat de transformar. Personalment, sí que crec que tot el que està passant -i no només això, també els casos de corrupció- evidencia que s'ha de refundar el sistema amb la implicació de la ciutadania.

¿A Catalunya, que és on heu treballat des de fa més temps, hi ha hagut una transformació en el pensament polític que ha ajudat en aquest procés? ¿Hi ha permeabilitat dels moviments socials sobre la classe política?

Hi ha massa doble moral, sobretot pel que fa als partits majoritaris de govern. CiU, com que aquí no té competències per canviar la llei hipotecària, fa un discurs més radical i compromès. I el PP ja és un cas d'escàndol. Vota la resolució unitària del Parlament i després no defensa aquests postulats al Congrés. El que cal és coherència.

Parlem de les manifestacions d'avui, dissabte. Què demanareu a partir d'ara?

El compromís amb les demandes de mínims. No tenim voluntat confrontativa, al contrari, creiem que estem fent més pau social que moltes forces polítiques. Tornem a convidar a tothom que vulgui a venir a les nostres reunions i mobilitzacions per veure com estem canalitzant una frustració que, si no, generaria més morts i més actes violents i desesperats.

Quant us ha costat aquesta ILP que ara podreu recuperar via fons públics?

Hem gastat uns 20.000 euros com a màxim i no crec ni que ens ho reemborsin tot.

Notes que ara ets diana de crítiques?

Sí, i que encara se'm tracta com la noia joveneta, activista i inexperta, encara que faci molt temps que treballo en això. Vam ser els primers a denunciar-ho, els que més hi hem treballat en termes jurídics... I, malgrat això, quan vaig a algun acte encara sóc la jove inexperta -passa igual amb els meus companys- . I al senyor amb corbata del costat, com que va amb corbata i parla en el nom de les entitats financeres, se'l tracta de senyor, amb tota cortesia, i s'escolten les seves paraules amb més atenció que les nostres. Però aquest imaginari està canviant.

stats