21/02/2013

Boi Ruiz: "Potser haurem de contribuir a pagar una part dels serveis"

8 min

Vostè deia que té tres problemes per quadrar la seva política de salut: situació financera complicada, model sanitari que cal revisar per fer-lo sostenible i rigidesa del marc legal de l'Estat per poder-ho fer. Comencem per la situació financera: pressupostos 2013. Com afectarà Salut si no es flexibilitza l'objectiu de dèficit?

Teníem la certesa que els escenaris econòmics serien cada cop pitjors, no podíem esperar a quin fos el pressupost i hem avançat actuacions, com l'euro per recepta, que ja no tenim, i una reforma silenciosa del model sanitari assistencial. Per què? No podem tenir un sistema reactiu que basa la despesa en el cost de funcionament dels centres sanitaris. La despesa s'ha de basar en les necessitats d'atenció del ciutadà. Aquest és el canvi. Que siguem la primera comunitat autònoma en trasplantament d'òrgans per a mi és un fracàs, m'agradaria ser la primera comunitat i el primer país d'Europa que necessiti menys trasplantar.

Llavors, en el pla d'autogestió dels CAP com es tradueix aquest nou paradigma?

Aquí hi ha una enorme confusió. Tots els centres de Catalunya, sigui quin sigui el titular de la seva gestió, depenen jeràrquicament del Servei Català de la Salut i no poden fer res que estigui fora del marc del servei públic. No hi ha cap actuació autònoma en política sanitària, perquè la fa el Govern i la fa el departament de Salut, que contracta, supervisa i controla tots els proveïdors tant si és un orde religiós, una EBA [CAPs autogestionats per metges] o un hospital universitari. Per tant, dret públic i dret privat en termes de gestió. La rigidesa que té el sistema públic, sobre el qual no podem incidir, és manifesta. La flexibilitat que té la gestió privada sense perdre el control públic és molt més adaptable a les circumstàncies.

¿Aquests informes de PriceWaterHouse que parlen de privatització d'hospitals i que vostè diu que van ser a iniciativa de la consultora, com s'expliquen? S'ha estudiat privatitzar els hospitals, sí o no?

No, cap hospital es privatitzarà. Tots continuaran sent de la titularitat que tenen ara.

Aquest informes els va demanar vostè, sí o no?

No. Només val el que estigui aprovat al Govern, el que estigui penjat a la web dels departaments i el que estigui penjat al DOGC. Paradoxalment, demanem transparència i resulta que penges tots els documents a la web i no se'ls mira ningú!

¿Es plantegen copagament d'alguns serveis?

Pagar pels serveis sanitaris no ens ho plantegem. Una altra cosa és que hàgim de contribuir a una part del servei que rebem perquè no n'hi hagi prou amb els diners comuns.

En quins casos?

No ho sabem perquè això requeriria que fos una decisió d'àmbit estatal. Hem d'evitar haver d'arribar a aquesta situació, però, des del punt de vista d'un sistema públic, una contribució col·lectiva a través dels impostos i una contribució segons el nivell de renda continua sent un sistema de finançament públic. No és privatització de la sanitat.

Com funcionarà l'Hospital Clínic?

L'Hospital Clínic és un hospital que no té personalitat jurídica encara, i va sorgir una iniciativa dels metges que el volen gestionar a través d'una fundació sense ànim de lucre. Per tant, l'hospital continua sent públic, és de la Generalitat. Estem parlant d'un procés de descentralització en els metges sense que això signifiqui cap privatització amb afany de lucre.

¿Aquest model de l'Hospital Clínic es pot aplicar a altres hospitals?

No es dóna en cap altre hospital que els metges hagin mostrat la voluntat d'assumir això actualment.

El que sí que hi ha són centres que es fusionen...

Nosaltres en aquesta revolució silenciosa per canviar el model sanitari, hem de passar d'un sistema que té hospitals amb serveis a serveis que tenen hospitals. Hem creat una xarxa d'hospitals tan pròxima al ciutadà que, o tens pocs malalts, o és molt difícil tenir el nombre de professionals per cobrir-ho tot. I què fem? Sense que es perdin els serveis al territori, fusionem serveis.

Va dir l'altre dia que s'havien reduït les llistes d'espera un 12% -tot i que això genera alguns desequilibris territorials perquè en alguns centres s'han reduït més que en d'altres-. Té la sensació que no se'l creuen?

No, no, ja pots dir el que vulguis. Aquesta trencadissa de la dinàmica de la política que respon als paradigmes clàssics del pim-pam-pum, en la situació que vivim, no toca. Barregem els problemes laborals que hi ha al sector sanitari amb la seva privatització. Jo sóc conscient de l'esforç de la gent, que estan perdent condicions laborals i retribució, igual que altres sectors, però també sóc conscient que malgrat això els resultats, que són els que manen, són iguals o millors. Però per molt que expliquis les bones notícies, no interessen.

Què els diu a la gent que va sortir al carrer aquest cap de setmana per demanar que es preservi la sanitat pública?

Els dic dues coses. La primera, que el sistema sanitari públic d'aquest país no perilla. I com més autogovern tinguem, menys perillarà. Per tant, no el fem perillar nosaltres utilitzant políticament problemes laborals per crear la sensació al ciutadà que el sistema sanitari públic desapareixerà. I segon, no contaminem el que està passant en altres comunitats autònomes en contra d'un model sanitari que no té res a veure amb el nostre, amb el que estem fent a Catalunya.

¿Hi haurà reducció d'interinatge en els centres hospitalaris?

Quan nosaltres tinguem concretat el pressupost el nostre objectiu és que es perdin els mínims llocs laborals, però fixi's que d'interins només n'existeixen al sector públic. Hem de revisar profundament un sistema sobre el qual no tenim capacitat normativa perquè els centres de l'ICS són del règim nacional de la Seguretat Social. L'únic que tenim cedit és la seva administració, però no tenim la sobirania ni sobre les decisions laborals ni sobre el patrimoni.

Quines són les mesures que preveu en salut per al 2013?

A part del reajustament del sistema, no preveiem grans mesures similars a les que vam haver de prendre el 2011. Continuarem amb tots aquests ajustos i guanys d'eficiència, política d'ús racional del medicament i protecció de l'atenció al ciutadà. I no hem de tenir cap, cap por que la gent perdi drets d'assistència. Minimitzarem els efectes laborals sempre que hi hagi un acord amb els sindicats. I tots sabem que de vegades per estabilitzar llocs de treball els que els tenen han de fer algunes renúncies. Ara no podem repartir riquesa però l'única riquesa que hi ha és la feina. Aquells que tenen feina han de repartir feina entre aquells que no en tenen.

¿Hi haurà acomiadaments del personal interí?

No, no hem de perdre interins. S'ha dit que es perdran 8.000 interins. No sé si hi haurà alguns interins que s'hauran d'ajustar, però l'acomiadament massiu d'interins al sector salut no està previst.

¿No hi ha cap possibilitat de tornar a implantar l'euro per recepta per millorar els ingressos?

Hem interposat un recurs perquè aquest euro hi sigui i, en el cas que el Tribunal Constitucional digui que no érem competents, podem tornar l'euro perquè sabem a qui li hem fet pagar. Aquí torna a entrar la política en minúscula. La decisió de l'Estat es pren set mesos després que l'apliquéssim, quan la Comunitat de Madrid ho implanta, i respon a un desencontre de Madrid mateix amb l'Estat. Aquesta política del pim-pam-pum no porta enlloc. ¿Som capaços de fer un acord per fer sortir la sanitat del debat polític? ¿Té sentit que utilitzem els hospitals per fer actes polítics i hi tinguem llençols penjant?

Diumenge a la gala dels Goya, l'actriu Candela Peña va fer una intervenció dura sobre la sanitat pública i va dir que el seu pare havia mort en un hospital públic sense mantes. Què li contesta?

Primer hem de ser una mica responsables, quan algú té una imatge pública el que diu té molta incidència en les persones i hem de ser tots responsables en aquests moments. Fer aquest tipus de política no porta enlloc. Hi insisteixo: rigor i veracitat. A l'Hospital de Viladecans mai han faltat mantes ni aigua i no puc dir res més perquè abans de conseller sóc metge i em dec al secret professional. No juguem amb la intranquil·litat dels ciutadans perquè això ens produeix rèdits. ¿En aquest cas quin és el rèdit? ¿Que a la meva parcel·la tingui una mica més de poder polític? Això és una mica mesquí.

El que segur que ajudaria la societat és que la comissió d'investigació en sanitat al Parlament aclarís els casos de pressumpta corrupció en la gestió de la sanitat: Consorci de Salut del Maresme i la Selva; el cas Bagó, que va destapar la revista Cafè amb Llet , el cas Innova a Reus... Quins indicis té el conseller de comportaments irregulars amb diner públic i mala gestió?

Jo estic molt content i tinc molta esperança que aquesta comissió ens porti al primer acord, que és que no tornin a passar coses per falta de rigor. Moltes de les coses que s'estan dient no tenen cap fonament.

Per exemple, quines no tenen cap fonament?

Deixi que m'ho reservi per a la comissió. Però hi ha moltes coses que no tenen fonament, ni les responsabilitats són allà on es diuen. El departament de Salut té les responsabilitats que té. Es confonen institucions com si fossin de la Generalitat. Per exemple, el Consorci de Salut i Social de Catalunya no té res a veure amb la Generalitat. És una associació de municipis i no hi té res a veure. Ramon Bagó era un alcalde i després va ser càrrec d'una associació on hi ha centres de la sanitat pública, però que no és la sanitat pública. I el que demanem a una comissió és transparència, rigor, claredat, respecte per la veracitat, i el que hagin de decidir els jutges ho han de fer ells. No podem fer judicis allà on la justícia no ha donat resposta. Jo crec que [la comissió] aclarirà moltes coses. Si hi ha una sanitat transparent en el conjunt de l'Estat és la nostra. De tota manera, estem parlant de fets suposadament irregulars que ja no es donen perquè hem canviat l'organització del sistema.

En el cas dels directius de l'Hospital de Sant Pau, ¿vostè confia que demostraran que els contractes corresponien a una feina real?

Hi confio. De tota manera, ja no hi són, però no perquè els hàgim tret sinó perquè ja han finalitzat el que estaven fent. Aquests senyors hauran de demostrar i demostraran que van fer la feina que se'ls va encarregar. Conec alguna de les persones d'aquest cas i demostraran que era una feina real. Després es poden fer els judicis de valor de si era una feina necessària o no, si la retribució era excessiva o no. Però això són elements d'opinió, no podem utilitzar els elements opinables com a elements culpabilitzadors. Benvinguda sigui aquesta comissió per aclarir coses i perquè surti reforçat el sistema sanitari públic.

Si en aquesta comissió d'investigació s'identifiquen responsabilitats, ¿vostè és partidari que tots aquells que estan en una situació d'irregularitat abandonin la política?

Evidentment. Si se'n deriven responsabilitats, crec que no cal ni que se'ls hi demani, ho faran. De fet, la gran majoria no estan en la política, han estat en la gestió sanitària, que és diferent. Si se'n deriven responsabilitats d'aquest tipus, algú haurà d'assumir les conseqüències polítiques. Estem parlant de gestors i ells hauran d'assumir les responsabilitats que toquin des del punt de vista del dret, però les polítiques les hauran d'assumir d'altres.

Vostè va fer la legislatura passada una feina molt delicada, amb molta contestació pública. És potser el conseller que ha tingut més gent al carrer i diumenge en va tornar a tenir. Com estan els ànims?

Jo estic animat perquè em crec els resultats i el que més em dol és que a ningú li interessin, i aixequem a nivell de categoria l'anècdota. De totes maneres estic satisfet de la feina feta, del meu equip i dels professionals del país. I el dia que me'n vagi m'agradaria deixar un sistema sanitari sostenible, però no econòmicament, perquè mai serà sostenible si el continuem fent anar com ara. Abans que conseller, sóc metge i sempre vetllaré pel malalt.

stats