BAIX EMPORDÀ ARA

"Volem sumar i ser Empordà"

EL REPTE Aconseguir desestacionalitzar la temporada turística per enriquir el territori EL PROBLEMA "La capitalitat de la comarca no està ben definida, els pobles són individualistes"

En l'imaginari de Josep Pla, fill de Palafrugell, l'Empordanet o l'Empordà petit, tal com anomenava la seva terra, s'havia d'entendre com un conjunt. On el Baix i l'Alt Empordà sumessin per crear, en paraules seves, un territori de gran bellesa. Per conèixer l'abast de la comarca i els seus reptes l'Ara TV ha reunit Joan Català, president del Consell Comarcal del Baix Empordà; Pep Espadalé, director del Museu del Suro de Palafrugell; Martí Sabrià, secretari de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre; i Cristina Mañas, cap de la Llotja de Peix i la Confraria de Pescadors de Palamós.

La marca Empordà està arrelada entre els seus habitants: "Som de l'Empordà", reivindiquen. Però sobre el mapa, la marca continua dividida en dues comarques, l'Alt i el Baix Empordà. Per aquest motiu, els dos consells comarcals i també Figueres estan dissenyant juntament amb la UVic la definició d'una marca única que promogui l'economia i el turisme d'un mateix territori, l'Empordà. Fins que aquest projecte no estigui enllestit, que serà d'aquí dos anys, els mateixos empordanesos volen sumar esforços per superar un dels problemes latents a la zona: l'excés de localisme i individualisme que exerceixen els pobles i la incapacitat per saber complementar-se per donar una oferta conjunta. A tot això s'hi ha d'afegir el poc pes que té encara la Bisbal d'Empordà com a capital de comarca. El resultat de tot plegat és una falta global de lideratge.

Desestacionalitzar el turisme

Durant els mesos d'estiu, o més concretament al mes d'agost, el Baix Empordà multiplica per cinc els seus habitants: passa de 133.754 censats a tenir una ocupació real de més de mig milió d'ànimes.

El turisme és estacional i comença a desfilar pel territori a partir de la Setmana Santa, sempre que coincideixi amb una setmana de bon temps. Per aquest motiu, el principal repte és la desestacionalització turística. Com diu el secretari de la Unió d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, Martí Sabrià, és molt difícil d'aconseguir perquè la crisi també ha afectat de ple el turisme de la Costa Brava. "De dilluns a dijous durant els mesos d'hivern la comarca està adormida i les persianes abaixades, es desperta només els caps de setmana", explica Sabrià.

Trencar l'estacionalitat és per als empordanesos el seu full de ruta i l'objectiu que volen aconseguir a curt termini. També lluiten per convertir en primera residència el que avui són segons habitatges. "Vivim molt bé a l'Empordà i aquest modus vivendi ha de ser un reclam", diu Sabrià. Però també explica que és una comarca cara i que això fa que els visitants "s'emportin els iogurts i la fruita de Barcelona".

Tipus de turisme

La cultura és un dels hams turístics de la comarca. Un exemple és que s'hi programen 340 concerts en dos mesos, juliol i agost. Però aquest volum d'activitat cultural se solapa entre uns pobles i altres i no aconsegueix unificar-se.

Pep Espadalé, director del Museu del Suro de Palafrugell, explica que, pel que fa als museus, la comarca tenia el problema de no saber delimitar on calia ubicar-los per no menystenir alguns pobles. La solució que es va proposar va ser fer museus monogràfics, com el cas del Museu del Suro, que posa de manifest una de les indústries més presents al territori, tot i que s'ha vist reduïda pels efectes de la crisi. L'any 2005 hi havia més de 70 empreses sureres i avui només en queden unes 25, assegura Espadalé.

A la Costa Brava s'ha creat un nou concepte de turisme enfocat a combatre l'estacionalitat: el turisme sanitari. Pensat per a les famílies, la majoria de l'Europa de l'Est, que vulguin gaudir de l'esperit de les vacances mentre alguns dels membres de la família es fan tractaments d'estètica sota la marca de l'Hospital Clínic Costa Brava. Martí Sabrià, de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, explica que aquest turisme sanitari està començant a funcionar i que serà "un dels ventiladors durant la temporada baixa".

El turisme gastronòmic és sens dubte un dels fils conductors que ha dibuixat més bé la comarca. La gamba de Palamós és un dels reclams de l'Empordà. Cristina Mañas, cap de la Llotja de Peix de Palamós, assegura que el peix continua sent un dels atractius turístics més importants: "Fan cua quan s'obren les portes de la Llotja per comprar peix i gamba fresca".

La Llotja de Palamós genera uns ingressos de 8 milions d'euros anuals, i el 39% prové de la gamba de Palamós. Mañas insisteix que dediquen els seus esforços des de la Confraria de Pescadors a revaloritzar el peix, que manté el seu preu tot i que els costos per als pescadors han augmentat.

Les comunicacions

El transport públic és un dels grans forats negres que no estan solucionats al Baix Empordà, per Pep Espadalé. "No podem estar contents amb l'elevat índex de motorització que tenim, fem malbé l'ambient i posem en perill la seguretat de la comarca". Espadalé reivindica que s'ha de treballar per una integració tarifària. L'empresa d'autobusos Sarfa, que fa els viatges interns de la Costa Brava i l'Empordà, "té uns preus impossibles d'assumir diàriament", segons Espadalé. Per Joan Català, president del Consell Comarcal, el transport públic no està interioritzat i el moviment intern es fa amb cotxes privats. L'autovia C-31 de Castell-Platja d'Aro fins a Palafrugell ha facilitat molt les comunicacions de la comarca. Val a dir que al tram de Platja d'Aro hi ha el radar que més multes va posar el 2012 a Catalunya.