"Som víctimes d'estereotips"

BarcelonaLa gran desconeguda, la porta d'entrada a Barcelona o el seu pati del darrere. Això és, per a molts catalans, el Baix Llobregat. Una zona de pas que a ulls dels forasters no té identitat ni història. Aquest és el principal problema que identifiquen les quatre persones del Baix Llobregat que han participat en el debat comarcal d'Ara TV. Jordi San José Buenaventura, alcalde de Sant Feliu de Llobregat; Conxita Sánchez, presidenta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Pura Velarde, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns del Baix Llobregat, i Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcalde de Gavà.

Diferents tòpics i estereotips han marcat el Baix Llobregat de portes enfora. L'alcalde de la capital, Jordi San José Buenaventura, assegura: "Els ajuntaments reivindiquem una història i lluitem per un espai on algú creu que hi poden cabre projectes com Eurovegas. Tenim una identitat forta i construïda que ens ha de fer combatius per enfrontar-nos a la capacitat absorbidora que exerceix Barcelona". En aquesta mateixa direcció, Pura Velarde, al capdavant de les associacions de veïns, destaca la capacitat que tenen les entitats de fer accions comunitàries per fer front als seus objectius. Com el de reivindicar-se com a comarca i buscar l'estabilitat interna entre el nord i el sud.

Pedagogia

La necessitat de fer pedagogia i explicar als seus habitants quins són els objectius i els reptes de la comarca és una prioritat cabdal, i així ho demostren en el debat. Sense aquesta pedagogia feta des del teixit social i cultural no es pot fer front als estereotips que pateix la zona. El testimoni de Pura Velarde ajuda a trencar amb un dels prejudicis sobre el Baix Llobregat. "Vaig néixer a Extremadura i vaig venir a Catalunya de jove, avui em sento més d'aquí que d'allà i estic a favor del dret a decidir -afirma-; des de la Federació d'Associacions de Veïns de Cornellà també defensem el dret a decidir, pel debat nacional i per la resta de qüestions rellevants". Tots quatre coincideixen en la defensa del dret a decidir com a base democràtica, més enllà del sentit del vot. San José Buenaventura, com a professor que era durant els anys en què es va introduir la immersió lingüística, destaca que tots els pares van votar a favor del català com a llengua vehicular a l'escola on treballava.

El transport i les inversions en infraestructures d'àmbit local són una reivindicació latent. Administracions i entitats lluiten per la seva millora."És més fàcil anar de Sant Joan Despí a Barcelona que a Sant Boi de Llobregat", assegura Conxita Sánchez. La identitat comarcal estaria més garantida si la mobilitat entre les poblacions fos més fàcil i còmoda per a tothom.

La protecció del Parc Agrari

El principal repte és el blindatge del Parc Agrari per garantir l'agricultura com a activitat productiva de la zona. S'ha d'aconseguir fent visible la riquesa natural i, alhora, mantenint la indústria i els serveis com a motors econòmics. Un dels problemes que afecten el sector primari és l'envelliment dels agricultors, que tenen una mitjana d'edat de 64 anys, assegura Joaquim Balsera, també president del Parc Agrari. Lluitar contra l'abandonament d'explotacions i innovar en les tècniques agrícoles també són dos objectius que s'han plantejat.

"Eurovegas es proposa en els terrenys del Parc Agrari perquè, a vista d'ocell, van creure que no hi havia activitat agrària -diu Conxita Sánchez, presidenta del Centre d'Estudis Comarcals-. Però hi havia carxofes: al Baix Llobregat se'n fan 6.000 tones anuals, i això té un valor". Jordi San José Buenaventura, alcalde de la capital, creu que el sector agricultor viu amb la por que pugui arribar un altre projecte de l'estil d'Eurovegas. "Aquest cop ho hem aturat i hem conservat les explotacions. De moment, no hi ha notícies d'un projecte similar, però hi ha la sensació que es pugui repetir, i això frena la innovació i les inversions en el sector".

El projecte d'un gran outlet a Viladecans té més bona acollida en el debat. Es percep com una bona oportunitat, vista la conjuntura econòmica actual. Els terrenys de Ca n'Alemany, on s'hi hauria d'instal·lar, pertanyen a l'Incasòl i, per tant, no s'han d'expropiar ni requalificar. És més, ja tenen la qualificació de sòl industrial. Per a Balsera, el projecte preocupa més el comerç de Barcelona que el de la comarca: "Que hi vinguin els estrangers que arriben amb creuer a Barcelona pot ajudar el petit comerç del Baix Llobregat i perjudicar el del passeig de Gràcia". També insisteix que el projecte industrial en els terrenys on anirà el gran outlet continua, i la comarca està fent esforços per innovar i sumar valor afegit, com amb el campus de la UPC a Castelldefels.

La llei de governs locals

L'avantprojecte de llei de governs locals afecta el Baix Llobregat. La reforma pretén fer desaparèixer la comarca del Barcelonès per integrar-ne els municipis a l'Àrea Metropolitana i eliminar així els dos consells comarcals. La incidència de l'avantprojecte de llei al Baix Llobregat és única i singular, perquè alguns dels municipis tenen dues realitats administratives a l'hora de gestionar competències: l'Àrea Metropolitana al sud de la comarca i el consell comarcal al nord.

En el debat, coincideixen en la necessitat de reformar les duplicitats administratives i intentar racionalitzar les competències. Denuncien que l'avantprojecte pugui ser una reforma de divisió territorial, en paraules de Balsera, "amagada" en una llei de governs locals, en teoria, només de millora administrativa i no territorial.