Apocalipsi de trineu
Tothom vol participar de la festa, fins i tot els països rics. Finlàndia s'apunta a l'apocalipsi com aquell que va a Port Aventura, per diversió i a la seva manera. Amb El guaridor , l'escriptor Antti Tuomainen s'acosta a l'hecatombe amb una novel·la de suspens amb missatge ecologista. El text va guanyar el premi Clue a la millor novel·la finlandesa del 2011, un important guardó del gènere negre. Arriba ara al nostre país, traduïda al català per Emma Claret i Eila Pyrhönen, i així s'afegeix un altre nom a la llista ja ben engreixada de la literatura nòrdica.
Com l'escriptor francès, Frederic Beigbeder, l'autor del supervendes 13,99 , Tuomainen també es dedicava a la publicitat abans d'escriure el seu primer llibre, encara que els dos escriptors han agafat camins força diferents. Al país nòrdic, Tuomainen és conegut com a autor de suspens i El guaridor és la seva novel·la de més èxit.
A dos dies per Nadal, el món és un toll ple de pandèmies, conflictes armats i fenòmens naturals, i la gent viu en una constant diàspora. Ciutadans de totes les ètnies i colors travessen Finlàndia per arribar a les ciutats del nord, encara habitables. El protagonista d' El guaridor és un malaguanyat poeta casat amb una periodista que investiga uns cruents assassinats. Des de fa mesos, famílies senceres apareixen mortes, víctimes d'una violència extrema. No existeix l'atzar en aquesta corrua de sang, les víctimes són nissagues d'empresaris que amb els seus negocis han afavorit el desastre ecològic. La periodista ha desaparegut i tota la trama de la novel·la es posa al servei de trobar-la en vida. De passada, el poeta jugarà a detectius en una ciutat on la policia fa temps que està desbordada i aconseguirà esbrinar qui hi ha darrere d'aquests assassinats. L'apocalipsi de trineu llisca a cop d'aerosol i egoisme energètic. Sort que Tuomainen endolceix la catàstrofe amb una història d'amor sense costures. El guaridor podria convertir-se fàcilment en pel·lícula a l'estil de Los edukadores , de Hans Weingartner. Mesurar-la com a bona literatura ja és més complicat. Distreu i ens ofereix una idea del gèlid apocalipsi mentre llegim tapats amb la manteta.
