10/11/2012

Vides de segona mà

3 min
Vides de segona mà

Els llinatges japonesos passen desapercebuts igual que els cotxes en un embús nocturn: Kawakami, Kawabata... Pronunciats en veu alta, recorden el nom d'un joc infantil. L'únic que porta els llums llargs posats des de fa estona és l'escriptor Haruki Murakami, però enlloc està escrit que tots ens hàgim d'enlluernar per les mateixes coses.

Vaig conèixer l'autora d'aquesta novel·la, Hiromi Kawakami, gràcies a Quaderns Crema, a través d'un llibre publicat anteriorment: El cel és blau, la terra blanca . A aquest títol s'hi sumen Allò que brilla com el mar , Abandonar-se a la passió i el quart llibre de l'autora que publica l'editorial catalana des de l'any 2009, El senyor Nakano i les dones . Quaderns Crema converteix aquest país en un lloc civilitzat i, sobretot, més atent.

Hiromi Kawakami dibuixa, aquest cop, la història del senyor Nakano, l'amo d'una botiga de segona mà a Tòquio. El títol ens pot fer ballar el cap. No és una novel·la eròtica ni tampoc un tractat sobre les relacions home-dona, encara que el protagonista no sigui aliè al món femení. El Nakano s'ha casat tres cops i té una amant, el banc , així anomena (eufemísticament) la Sakiko, cada cop que s'escapa de la botiga per veure-la. Tot i que d'alguna manera el Nakano -aquest home misteriós i atractiu- és el personatge principal, qui narra en primera persona la història és una dona, la Hitomi, la dependenta de la brocanteria.

En El senyor Nakano i les dones el que manen són les andròmines de la botiga com a metàfora del passat dels seus amos. L'escriptora divideix la novel·la en capítols titulats amb noms d'objectes: "El bol", "La màquina de cosir" i "El vestit", entre d'altres. Quan el Nakano i el Takeo, l'altre treballador de la brocanteria, van de "recollida", s'enduen, en una furgoneta, els objectes que han acompanyat l'existència d'algú, i al mateix temps s'emporten una part del seu record. Els clients, a vegades, volen desprendre's d'aquestes rampoines i les històries que s'hi acumulen.

Cada cop que algú va a la botiga per vendre o adquirir un plat, una fotografia vella, un encenedor, deixa la pròpia història i s'endú la d'un altre. I, en aquesta transacció d'existències de segona mà, s'hi barrejaran els pensaments i els conflictes d'una noia jove, la Hitomi, que participa d'aquest intercanvi material i emocional que transporten els objectes aferrats al llom. La quincalla eleva els protagonistes de la novel·la. L'autora és hàbil i no deixa que ens enganxem a aquesta melangia. A partir de les descripcions precises de certs moments, el dringar d'una tassa, el soroll en mossegar una poma, Kawakami aconsegueix que tot es faci tangible, real, que es converteixi en un joc de peces en què res té gaire importància.

Aquesta novel·la és també una història de malentesos i d'aprenentatge sobre la recerca de la pròpia identitat i la relació amb els altres. La matusseria humana es retrata amb el personatge de la dependenta Hitomi, que viu una història d'amor secreta, plena de malentesos, amb l'altre treballador, el Takeo. Tots els personatges, a la seva manera, són uns solitaris que dansen amb el seu embalum de passat i la pròpia insatisfacció. Kawakami ens sorprèn amb la ferotge intimitat de les preguntes que es fan els personatges, "¿Creus que el desig és important, Hitomi? [...] ¿És veritat que totes les dones sou unes pervertides?"

La pols dels objectes de la botiga no arriba a les frases d'aquesta novel·la, el sentit de l'humor esborra la melangia de les velles andròmines. És impossible no somriure quan l'amo de la botiga amolla: "Per a mi, aquesta dona és tot un misteri. Ben bé com les càmeres digitals".

stats