Goigs de Sant Jordi
Sí, tornem a ser a Sant Jordi. Els llibreters miraran de fer el seu agost en ple abril i els floristes també. Els editors han fabricat llibres sense gaire contingut per atrapar els lectors que no es volen complicar la vida, que només volen entretenir-se. Han publicat coses d'autoajuda, d'exhibicionisme de personatges mediàtics, biografies més o menys falses de gent que s'aprofita de la seva presència als mitjans de comunicació, a les ràdios, a les teles, o als camps de futbol. "Si ets conegut, escriu qualsevol cosa, o fes-te-la escriure, que farem un llibre que es vendrà". I així ho fan. "No cal que estigui bé, el llibre no importa, ets tu qui importa, ets tu a qui venem, i hi guanyem tots". Les màquines editorials preparen la diada amb temps, no estan per a res més. Obliden els compromisos seriosos que tenien. És Sant Jordi! Ja en parlarem després.
Com que els jardins del país no donen per tant, arriben roses de tot el món, d'Holanda i de la Xina. Roses llargues, vermelles, crescudes amb sobrealimentació, com uns adolescents que han fet l'estirada abans d'hora. No fan cap olor. Duren dies sense obrir-se. Roses mediàtiques, bon físic, cap perfum. Llibres sense substància, roses sense olor. Sant Jordi! Festa comercial. Festa sense ànima.
Les multituds surten al carrer, van de parada en parada. Busquen l'autor famós (o l'autora famosa) que els firmarà un exemplar de la seva obra. Les parades, amb faldilles de bandera catalana, són un formiguer de gent. Joves i vells. Que si allà hi firma en Tal, que si allà hi firma la Qual. I fan cues. I l'autor, vinga a firmar. Piles de llibres que s'empetiteixen, llibreters que s'afanyen buscant aquell llibre que inesperadament tothom demana, editors que fan salivera anant d'una parada a una altra.
Com que no és festa, els nois i les noies que treballen aprofiten alguna escapada per comprar el llibre i la rosa per a l'estimada o l'estimat. És la tradició (recent) que entendreix tothom, que el món sencer ens copia. Els partits polítics aprofiten la festa, ja se sap, els polítics s'aprofiten de tot. I és que sant Jordi és el patró del país, i el Parlament i el Govern organitzen alguna cosa. Fa anys, quan la crisi encara no s'havia revelat, es feien esmorzars fastuosos, amb milers de convidats. Tothom que era alguna cosa, o que volia ser-ho, es delia per ser-hi vist. Sant Jordi!
Al matí es fa una missa, només faltaria! Al migdia, els editors més solvents concentren els seus autors i clients escollits en algun hotel significat. Copes, això que en diuen un pica-pica: croquetetes, llagostins (congelats) en tempura, cassoletes d'arrossejat de fideus (això que en diuen fideuà ), pa amb tomàquet i pernil (de porc més o menys ibèric), daus de truita de patata, guacamole, què sé jo. Els del grup van d'aquí d'allà, es troben, se saluden, es parlen, xafardegen, comencen a parlar del llibre més venut. Si és de la casa, flota un núvol de satisfacció. Que llestos que som, quin ull que tenim! Amb la copa a la mà, el pintxo agafat com poden, són discretament feliços. És Sant Jordi! Concedim-los això, almenys un dia a l'any, malgrat els disbarats que fan, malgrat que s'estan carregant la literatura del país, la cultura del país, la llengua del país. Malgrat que fan llibres i podrien fer botifarres o sabates. Si al local hi ha sofàs, amb el cap una mica ennuvolat, fan la becaineta de la prosperitat (transitòria).
Al carrer, la gent segueix la riuada festiva. Els cansats descansen en algun cafè. Hi ha qui torna a casa, hi ha qui en surt. És un mai acabar. I es venen llibres i es venen roses. Es venen molts llibres i poca literatura, però Sant Jordi és el dia del llibre, no pas el dia de la literatura. A qui li interessa ja això? El que no sé, quan aquesta modernitat de tablets , iPads, iPhones, iBooks i del que sigui s'haurà imposat, ¿què vendran per Sant Jordi? ¿Hi haurà parades amb endolls per carregar-hi llibres (amb descompte)?
Al vespre, el cansament pesa sobre la ciutat com una vànova de plom. Els carrers estan bruts (més del que és habitual). Papers, espigues esclafades, roses marcides i trepitjades. La diada s'acaba. Els tocatardans encara miren de fullejar algun llibre. Per sort no ha plogut!
Sant Jordi gloriós, que un dia vas matar l'Aranya, protegeix aquest país de tants polítics incompetents que el destrueixen i fes que noiets i noietes es continuïn estimant, i que sempre més es regalin llibres (si pot ser amb una mica de substància) i roses (si pot ser amb una mica d'olor). Amén.
