19/12/2014

Nadal

3 min

Quatre dies i Nadal! Barcelona està plena de llumets festius i comercials, el trànsit, augmentat per camionetes innumerables i alentit per les obres preelectorals -tota la ciutat està aixecada-, és d’una complicació impossible. És Nadal, ja se sap! Però després de Nadal ve Sant Esteve i vénen Cap d’Any i Reis i ja està. Ja serem a l’any quinze del segle XXI. I això sí que serà complicat, més que el trànsit de Barcelona. Tindrem imputacions i declaracions, llistes úniques o diverses, processos que perillaran o que tiraran endavant a empentes i rodolons, com és habitual en la nostra desgraciada història. De moment, ja tenim una convocatòria judicial per al nostre expresident Pujol. Des del 25 de juliol passat, el país viu aquest malson de la família Pujol, la sagrada família, la modèlica, la de la dona que va fer exclamar a l’expresident: “Això sí que és una dona!” Ara veurem aquesta sagrada família jutjada per coses diverses, coses que fan mal, sobretot en la situació del país, ple de gent sense feina, de malalts sense data d’intervenció, de nens que no poden dinar a l’escola. Però ens diuen des de Madrid que seran las primeras Navidades de la recuperación. Vivim en un engany multiforme, a vegades descarat, a vegades dissimulat. Vindran eleccions diverses i els poders, el Poder, trontollaran. Tots els poderosos s’hi aferraran, costi el que costi.

De cara a preparar-nos per a tota l’allau mediàtica que provocarà el judici als Pujol, les seves declaracions, els secrets que mai no sabrem, els recomano un llibre extraordinari: El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny, de Toni Sala. Sala va tenir una breu relació amb l’expresident, el va visitar a la seva oficina expresidencial, li va fer preguntes i, de tot plegat, en va publicar un article a la premsa. Ara repassa aquell article i les seves circumstàncies en aquest llibre seriós i profund, ple de pensaments sobre el cas i sobre el país. Sala pertany a la generació formada sota el pujolisme, a diferència de la meva, formada sota el franquisme. Per a ell -Pujol va marcar la seva adolescència- s’entén que la data del 25 de juliol sigui una data en què alguna cosa es va trencar definitivament. Per a mi, en canvi, més escèptic simplement per raons d’edat, és simplement una data més que corrobora la meva desconfiança congènita. Aquest llibre de Toni Sala és un llibre inesperat, i un gran llibre, m’atreveixo a dir. I ho dic perquè d’entrada no ho sembla. Escrit seguint els comentaris a la situació que ell mateix feia al seu blog, dia a dia, pot semblar una cosa merament periodística, circumstancial. Però no. Sala és un escriptor seriós, compromès amb l’escriptura fins al fons de tot i cosa que escriu, cosa que té un pes considerable. De fet, el seu llibre, motivat pel cas Pujol, com ell en diu, és un assaig sobre el país i sobre una cosa molt més interessant: la innocència i la culpa. En un cert moment, a propòsit de la carta de l’expresident, interpretada com a document expiatori per molts, parla de Gaziel i de la seva definició de Catalunya com a devoradora de hombres. Escriu Sala: “Carner és la víctima més trista d’aquesta història perquè és, de tots ells -Pijoan, Xènius, Cambó, citats per Gaziel com a devorats pel seu país-, l’home amb una personalitat més profunda. Gaziel, Pla, tots els escriptors de la Costa Brava, jo mateix, som més grecs que cristians. Duem l’escepticisme a la sang i la nostra fe és pagana. De Maragall no ho acabo de saber, però no és el cas de Carner. Carner és un cristià, un redemptor, i la humanitat de la seva poesia transcendeix l’obra de tots els altres. Carner va escriure per als besnéts dels nostres besnéts: va escriure per la futura innocència dels catalans. És l’únic autor que puc estar segur que Pujol no té a les mans en el moment que li fan la foto. L’únic de qui Pujol no es podria enriure a la cara”. Poques vegades he llegit una reflexió tan profunda sobre el país i sobre el cas Pujol. La innocència dels catalans! Abans ha parlat de la cultura: “L’arbre del bé i del mal. La consciència i, de bracet, la culpa. Pujol a darrere el finestral amb un llibre, personalment encara no derrotat”.

El llibre de Toni Sala està precedit i acabat per dues fotografies impressionants. No són gratuïtes. Formen part del sentit. A la primera, Pujol, voltat d’una aura romàntica, dret, sembla una estàtua de pedra, una mena de Gran Timoner. A la segona, l’estàtua jau per terra, enderrocada. Una història del país. Una història més de la innocència i la culpa.

stats