Un hotel a la costa
Amb aquest títol, Miquel Berga publica a L'Ull de Vidre , la col·lecció dirigida per Antoni Marí, els dos llibres que Nancy John-stone va escriure sobre els seus anys a Tossa de Mar. Hotel in Spain explica l'arribada de l'autora a Tossa amb el seu marit, Archie Johnstone, el 1934. Nancy, molt més jove, el convenç que han de canviar de vida i, amb una herència d'ella, hi compren un terreny i hi construeixen un hotel, dalt d'un turó amb una vista de postal.
Aquest primer llibre (Londres, 1937), narra les vicissituds de la construcció de l'hotel, la vida idíl·lica a Tossa i els primers temps de la guerra civil. És escrit amb una prosa lleugera i precisa, carregada d'un sentit de l'humor no exempt de tendresa. És un llibre dins la línia dels que molts anys més tard es faran famosos, com ara Under the Tuscan sun o els de Peter Mayle sobre la Provença. Amb una diferència, però, i és que al final del llibre, la guerra ho trastorna tot i el paradís blau tossenc comença a agrisar-se a poc a poc. Alguns estrangers en comencen a marxar, però els Johnstone decideixen quedar-se al seu hotel i a la seva Tossa. Un destí tràgic irromp de sobte en unes vides que es disposaven a la felicitat.
El segon llibre, Hotel in flight (Londres 1939), és tota una altra cosa. La guerra avança i es fa notar en una Tossa que, de bon començament, sembla viure-hi al marge. Els Johnstone s'impliquen en la vida del poble, van sovint a Barcelona, viuen la guerra. Nancy ens explica d'una manera apassionada i apassionant la vida a la capital, amb tot de detalls que la seva condició d'estrangera amb passaport britànic li permet de conèixer. Parla amb els periodistes i amb els brigadistes i uns i altres van i vénen de Tossa a Barcelona. Fins i tot el poeta Auden s'hostatja a l'hotel dels Johnstone. El pes cada dia més opressiu de la guerra s'imposa al relat. L'idil·li del primer llibre es transforma en drama, l'humor va carregant les seves tintes cap al negre, però la tendresa ara té un objectiu nou: convertir l'hotel impossible en una colònia de nens refugiats.
Els Johnstone es fan responsables d'aquests nens. La Nancy ens explica amb pèls i senyals com els campen, què mengen i com s'ho fan per alimentar-los, vestir-los i educar-los. La guerra va arribant al final. Els feixistes s'acosten a Barcelona. Què es pot fer per salvar els nens? Fugir? Quedar-se? Finalment, un camió els durà a França, enmig d'aquella caravana sinistra. Són unes pàgines corprenedores: les nits al teatre Edison de Figueres, els bombardeigs, i, després, els camps francesos. Aquí la Nancy ja no pot més davant de la traïció del seu país, davant dels maltractaments dels francesos. Arriba a dir que un grup de cavallers anglesos que arriben per sacrificar les mules afamades, per evitar que pateixin més, podria també sacrificar els refugiats espanyols per la mateixa raó. De la tendresa al sarcasme.
No es perdin per res del món aquest volum, esplèndidament traduït, prologat i epilogat. Un llibre inoblidable.
