Les minves de gener

Pel gener, quan, després d'haver fet el ple, minva la força d'atracció de la Lluna sobre el mar, les aigües baixen de nivell. Suposo que això passa sempre, després de cada Lluna, però pel gener té més importància que mai. A la nostra costa es fa molt vistent aquesta minva del nivell del mar. I la vida marina velada per les aigües es fa aparent. Sobretot les garotes -o garoines, o oriços, o bogamarins, que així s'anomenen també aquests animalons punxents, negres com el carbó, amb un punt de lila, a vegades, de ferruginós, d'altres.

Potser hauria d'haver escrit això en passat, perquè abans els oriços abundaven. Ara la moda gastronòmica i la indústria de la conserva els està exterminant de les nostres calanques i rocam. Un veritable espoli. Quan eren tan abundants, amb la mar baixa de les minves de gener, quedaven gairebé a flor d'aigua i era fàcil caçar-los. I com que, vés a saber per què, les minves acostumen a anar acompanyades de temperatures suaus i solets encoratjadors, fa bo, o en feia!, d'anar-los a caçar i d'obrir-los i menjar-se'ls sobre les roques mateix. La delícia és assaborir les gònades de l'animal, d'un taronja pujat, amb un mos de pa espès. I beure-hi un vi una mica aspre i virtuós.

També per aquests temps de les minves acostumen a florir les primeres mimoses a marina, i el seu espurneig daurat, en contrast amb el blau del cel, net per la tramuntaneta, és una glòria per als ulls i per a l'ànima. Aquest gener, la Lluna fa el ple el dia 20 i, per tant, fins a finals de mes tindran lloc aquestes minves que reviscolaven l'esperit i vés a saber què més del poeta Maragall. Acostumen a durar dotze dies, segons la saviesa popular, que així m'ho va dir l'altre dia la Felícia, la pagesa il·lustrada del mercat de Sant Feliu de Guíxols.

També al mes de gener hi ha unes altres minves, les rebaixes. Un cop passades les festes consumistes, baixa el nivell dels preus, i tothom es llança a botigues i grans magatzems per caçar-hi la presa substanciosa i barata. La gent fa cues, remena munts d'objectes rebaixats, s'emprova damunt del que du posat, una mica a la babalà, jerseis i pantalons, calçotets i sostenidors, i acapara tot de tresors que carreteja d'aquí d'allà, escales mecàniques amunt o avall, d'una secció a l'altra, per abandonar-los on sigui, quan troba algun producte millor o s'hi repensa.

Aquest any, a més, n'hi ha unes altres, de minves. La retallada dels pressupostos, les minves de consellers i secretaris i directors generals. Els nivells del mar de la liquiditat pública i privada no poden baixar més i la indiferència tradicional dels ciutadans es comença a transmutar en indignació. Comencen a poblar la web protestes contra l'espoli a què han sotmès la nostra societat els bancgàngsters , davant de la ignorància o la connivència dels polítics. Les minves de gener duren dotze dies, les rebaixes, dos mesos. Aquestes altres minves duraran molts anys. Però la indignació algun dia es pot organitzar i convertir-se en una nova política.