William Morris & Company

Els recomano que no es perdin ni l’exposició al MNAC ni el catàleg

L’exposició que actualment es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya i el magnífic catàleg que l’acompanya em porten aquells anys feliços que jo vivia a Londres i que tot allò que pogués tenir a veure amb l’arquitecte gironí Rafael Masó era objecte del meu interès. Per això les meves visites al Victoria & Albert Museum es van convertir en habituals. Allà hi perseguia tot el que estava relacionat amb el moviment Arts & Crafts, els mobles, sobretot els de Voysey, però també els de Mackintosh i Webb, els teixits i papers de William Morris, els vitralls, els objectes de metall o de vidre, els brodats. També més d’un diumenge al matí anàvem amb l’enyorat Jordi Castellanos a la Tate Gallery, que ara es diu Tate Britain, per veure els prerafaelites. En Jordi vivia a Durham, on era lector, i els caps de setmana baixava a Londres. Estava escrivint la seva tesi sobre Raimon Casellas i el seu interès pels prerafaelites era absolut. A mi no m’interessaven tant, però també. Ell se’ls mirava des del Modernisme, i jo ho feia des del Noucentisme primerenc, que, d’alguna manera, en va estar contaminat. M’agradava pensar en el fris de Joan Baptista Coromina a la casa Salieti de Girona, i veure’l en relació amb aquells pintors. De fet, el moviment Arts & Crafts, al qual molts d’aquells pintors pertanyien, va ser el model dels Bells Oficis noucentistes. La manualitat, la recuperació dels valors artesanals i la formació d’artesans van ser una obsessió per a Masó. I l’educació dels artistes ho va ser per a Francesc d’Assís Galí i per a Torres-García. Tot això prové de William Morris i la seva fraternitat d’artistes i artesans i del seu interès per educar el gust dels seus compatriotes. No es tractava, però, solament del gust. L’educació del gust implicava l’educació de l’esperit.

El 'hall' del mas El Soler, de Sant Hilari Sacalm, i la restauració de la casa Salieti, de Girona, són dos exemples magnífics d’aquesta presència de William Morris a Catalunya

Eugeni d’Ors i Josep Carner admiraven la domesticitat anglesa, els interiors de Voysey i la seva netedat i simplicitat. Rafael Masó, abans de mirar cap a Alemanya, va mirar cap a Escòcia i Anglaterra. I quan va mirar cap a Alemanya, de fet mirava una cosa que havia tingut el seu origen en William Morris. Tant Darmstadt com els Wiener Werkstätte surten de William Morris i els seus amics, d’aquella colla d’il·lusionats artistes i artesans moguts per un ideal d’igualtat social i de bon gust estètic. El 'hall' del mas El Soler, de Sant Hilari Sacalm, i la restauració de la casa Salieti, de Girona, són dos exemples magnífics d’aquesta presència de William Morris a Catalunya. El paraigüer de la casa Salieti i l’escriptori per a Esperança Bru, de Masó, podrien ser perfectament en aquesta exposició. Pel que fa als modernistes, Alexandre de Riquer va ser un admirador de Morris i dels seus amics prerafaelites. Els que en la nostra joventut ens interessàvem per aquestes coses hem hagut d’esperar quasi mig segle per veure a Barcelona una exposició com aquesta.

William Morris va néixer el 1834, onze anys abans que Jacint Verdaguer. I no ho dic solament per situar-lo, sinó perquè sempre he cregut que el nostre poeta tenia alguna cosa a veure amb el moviment capitanejat per Morris. De fet, 'Canigó' és un poema podríem dir-ne prerafaelita, tan ple de fades, comtes, paisatges i pedres velles. Si els pintors prerafaelites anglesos l’haguessin conegut, segur que hauria inspirat teles esplèndides a Burne-Jones, Waterhouse o Holman Hunt.

William Morris va estudiar a la Universitat d’Oxford, on va conèixer Burne-Jones. Tots dos anaven per a pastors reformats, presos per una febrada anglocatòlica. Però van topar amb un professor que els va canviar la vida: John Ruskin, foll de l’arquitectura gòtica i del retorn a la manualitat en contra de la industrialització. Morris va dir que Ruskin havia 'corregit' les seves vel·leitats anglocatòliques i l’havia posat en el bon camí. I així va lluitar tota la vida per corregir la decadència moral de la Gran Bretanya industrial. Va llegir Marx en francès, perquè encara no havia estat traduït a l’anglès, i es va fer marxista convençut. I tot i que algun amic se’n va separar per aquesta raó, com ara el poeta Tennyson, molts altres el van seguir en la seva radicalitat. Feminista i defensor del medi ambient i de la igualtat entre homes i dones i de la llibertat sexual, va defensar l’homosexualitat. Ell mateix va acceptar l’idil·li de la seva dona amb Dante Gabriel Rosetti, poeta i pintor.

Morris i companys són a l’origen de moltes coses del nostre passat. I del nostre present. Els recomano que no es perdin ni l’exposició ni el catàleg.