El partit mai va ser un tu a tu i si en algun moment hi va haver disputa, va morir al quart d’hora d’haver començat el partit. És el que va durar l’energia de l’Elx al contraatac. Sense opcions de rèplica, sense arribades prou clares, els homes de Fran Escribá van veure’s abocats a una defensa replegada davant la frontal de l’àrea que era qüestió d’hores que cometés errors. Amb paciència i insistència, el Barça va acabar trobant les ocasions de gol necessàries per obrir el marcador i, amb l’avantatge, va jugar més tranquil. Amb la sensació de tenir la feina feta. A plaer.

L’Elx va plantejar un 5-3-2 que pretenia protegir l’eix central per bloquejar les idees del Barça. Fran Escribá no volia que Messi, quan envaís el carril del mig, tingués possibilitats de combinació. Tampoc Neymar, que va jugar amb molta llibertat des de la banda esquerra. Obligar Luis Suárez a jugar d’esquena a porteria també era l’objectiu. En paral·lel, l’esquema tàctic havia de donar estabilitat en les arribades de Jordi Alba i Dani Alves per fora. Els visitants van permetre al Barça avançar fins a tres quarts de camp, però allà volien tenir les zones de centrada controlades i l’espai de la frontal.

La proposta de l’Elx va fer que el Barça s’encallés a la zona central, on acumulava molta gent. Neymar i Messi van buscar associacions entrant alhora tots dos a dins. Suárez estirava els centrals per deixar-los espai, però no sempre va ser possible trobar metres per al xut o la passada interior.

Abans d’això, l’Elx encara havia tingut alguna sortida que semblava dibuixar un altre escenari de partit. Amb Coro voltant per la zona de Mascherano durant la fase defensiva, a l’espera de la recuperació dels seus companys, l’Elx pretenia traçar un contraatac quan el Barça perdés la pilota. Però hi va haver millor pressió blaugrana que encert en la sortida visitant.

Escribá havia ideat una altra l’estratègia per trobar espais d’atac a través de la caiguda a banda dels davanters. Quan va tenir prou oxigen, l’Elx va intentar transformar el 5-3-2 en un 3-5-2 amb els laterals avançats. Això va generar dubtes en la defensa blaugrana i quan Alves o Jordi Alba (sobretot el brasiler) sortien a pressionar el receptor exterior, es produïa el moviment de l’atacant. El dos contra dos que havien de gestionar els centrals Piqué i Bartra semblava massa risc, però amb el pas dels minuts va deixar de ser un perill. El Barça ja havia matat el partit.