Adriano es consolida i ja no és l'home de vidre

BarcelonaCom més juga, més bé està. És el que diuen des de l'staff tècnic d'Adriano Correia. El lateral brasiler sembla que ha entrat, per fi, en una roda positiva de partits i bones actuacions al Barça amb continuïtat. Sense lesions. Sense interrupcions. Per primer cop en les més de tres temporades que fa que vesteix de blaugrana, ha encadenat cinc partits sencers consecutius i, a més, acumula 75 minuts del partit de Lliga contra el Sevilla, en què una lesió de Jordi Alba el va obligar a entrar. L'absència de l'ex del València, de fet, és el que li ha obert la porta a la titularitat en les últimes setmanes, obligant-lo a anar al límit del seu físic. A portar-lo a aquest tímid rècord de 525 minuts sense parar. Una dada que el consolida a les alineacions de Martino i que, de retruc, està ajudant Neymar a integrar-se per la banda esquerra.

Amant de la prevenció

La trajectòria irregular d'Adriano a l'equip l'ha etiquetat com l'home de vidre entre el barcelonisme, el jugador que, tot i rendir tàcticament sempre bé ocupés la posició que ocupés, mai ha acabat d'entrar en la dinàmica col·lectiva per culpa de petites molèsties musculars que l'han forçat a frenar quan començava a agafar ritme.

Aquestes interrupcions han sigut alguns cops per una lesió concreta i, en la majoria de casos, lleus problemes que servien d'avís abans d'algun trencament muscular greu. De fet, des de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí el posen d'exemple de futbolista que es cuida i que fa bon treball de prevenció.

Adriano es mou per sensacions i ha aconseguit evitar trencaments per saber aturar-se en el moment precís. En tres temporades al Barça, ha patit 14 lesions de diferent gravetat i ha sigut substituït més d'una desena de vegades per precaució. Els minuts residuals amb marcadors a favor s'han destinat, sovint, a substituir Adriano per donar-li descans i evitar contratemps.

Historial clínic variat

Tot i això, en la primera temporada, 2010/11, va patir tres lesions, dues a l'abductor de la cama dreta i una al soli de l'esquerra. El segon any va passar sis cops per la infermeria per culpa de tres lesions als isquiotibials de la cama esquerra (dos al bíceps femoral i una al múscul semitendinós), dues als de la cama dreta i una a l'abductor. L'any passat les lesions es van reduir a quatre: tres als isquiotibials de la cama dreta (dos al bíceps femoral) i una a l'adductor de l'esquerra. Enguany només una sobrecàrrega muscular el va fer aturar en pretemporada.

Aquest complet historial clínic persegueix Adriano i fa patir l'aficionat blaugrana, que tremola cada cop que veu el seu lateral accelerant una cursa per la banda. Té por que es trenqui. Té por que, ara que roda fi, hagi d'aturar-se i tornar a arrencar. Els preparadors del Barça, però, no fan cap treball específic amb ell i senzillament n'estan més pendents perquè és un jugador del grup de risc. Si cal, per les sensacions que ell té, li ajusten algunes càrregues de treball en els entrenaments o centren la prevenció en uns grups musculars concrets en funció de les molèsties.

Més participació que mai

A punt de fer 29 anys (els farà a finals d'aquest mes d'octubre), Adriano viu el millor moment de la seva carrera al Barça. Els 661 minuts que ha disputat aquesta temporada l'han convertit en el sisè futbolista amb més participació de la plantilla, una posició ben diferent de la que ha ocupat en els tres anys anteriors.

En menys de dos mesos de competició oficial, Adriano ja ha jugat una tercera part (33,8%) del que va jugar tot l'any passat. Amb Tito Vilanova, el brasiler va disputar 1.958 minuts, cosa que el va convertir en el catorzè jugador més utilitzat pel tècnic de Bellcaire d'Empordà. I va ser l'any passat quan va establir el seu anterior rècord de continuïtat, amb tres partits consecutius amb 90 minuts. Al quart, però, va haver de demanar el canvi contra el Granada al minut 73 per culpa d'unes molèsties musculars que anunciaven un trencament.

L'any 2011/12 va ser el dotzè futbolista amb més participació. El comodí de Guardiola. Els seus 2.408 minuts es van tornar a repartir de manera estratègica per evitar ensurts. El màxim que va jugar seguit van ser cinc partits com a titular, però amb descansos mesurats (60, 90, 78, 90 i 90 minuts).

Guanyar-se la confiança

En el seu primer any, la seva participació va fer-se esperar i, de fet, només va jugar 15 partits de Lliga. La Copa del Rei (8) i la Champions (6) van ser les competicions que van fer convèncer Guardiola, que va recórrer a ell entre març i abril. En els moments decisius va guanyar pes, tot i que mantenint la prudència dels seus minuts en cada final de partit. Tot i així, va acabar l'any sent només el dotzè home. Un rol que ara un Adriano més madur va camí de millorar.