¿Atac a 180 minuts o ritme de remuntada?
BarcelonaEl Barça va aprendre moltes coses a San Siro i les vol confirmar contra el París Saint-Germain als quarts de la Champions. Des de Milà, Jordi Roura i els jugadors s'han cansat de recordar que aquell 2-0 apàtic i gairebé tràgic no es pot repetir, que l'equip no pot voler tenir la pilota i prou i que el joc blaugrana necessita intensitat alta per ser efectiu i ofensiu. Les possessions han de ser atrevides i verticals, Messi ha de trepitjar més l'àrea rival que el cercle central i l'equip ha d'atacar sense por als contraatacs. Trobar l'equilibri entre respectar les poderoses armes d'atac del PSG i saber que després del pas pel Parc dels Prínceps hi ha una tornada al Camp Nou és essencial.
Extrems o un punta
Amagat i invisible al darrere de l'onze que escullin Tito Vilanova i Jordi Roura es podrà intuir quin pes es dóna a aquests dos factors. Una de les decisions més delicades dels tècnics serà com atacar. Sense Pedro, sancionat, es perd la peça de l'extrem que dóna amplitud i continuïtat al joc per fora. Tello, qui millor interpretaria el paper del canari, està sent protegit. Si és una estratègia per sorprendre Carlo Ancelotti o una manera de preparar la seva suplència ja es veurà quan s'oficialitzin els onzes. Villa i Alexis viuen més còmodes quan poden traçar diagonals i trepitjar la punta d'atac, i ofereixen un rendiment més baix quan s'han d'esperar a la banda. El Barça acostuma a esprémer la seva capacitat d'empipar els centrals per alliberar Messi entre línies, un factor decisiu avui per separar l'argentí de la força d'Alex o Sakho a l'eix de la defensa i del recorregut de Verrati i Matuidi al doble pivot. Aconseguir que rebi Messi a la seva esquena amb espais per encarar serà clau per esquivar les cobertures del llest Thiago Silva. Si s'aposta per això, però, s'haurà de concretar si és Villa o Alexis qui fa la funció de punta que fixi. L'altre -si és l'escollit i no Tello- haurà de respectar un rol més passiu i obert a la banda.
Cesc i la possessió
En paral·lel a aquesta decisió hi ha un altre dilema tàctic: ¿el Barça ha de córrer riscos posant-ho tot a l'atac o ha de buscar una combinació més segura i de control de pilota? Si vol guardar-se la possessió per evitar la sortida en tromba de l'artilleria francesa, podria recuperar-se l'aposta de fer jugar Iniesta de fals extrem esquerre i Cesc d'interior. Aquesta solució, que va funcionar en alguns partits i va encallar-se en la setmana negra dels clàssics i el Milan, obliga Jordi Alba a abandonar la defensa i córrer la banda per aportar profunditat. I davant la velocitat de Lucas Moura podria ser un risc excessiu, un dany col·lateral que deixaria Busquets despullat al mig.
Aïllar Ibra i la caiguda
El rol del mig centre blaugrana serà clau avui per aturar les transicions del PSG. L'equip d'Ancelotti aprofita l'agressivitat del seu doble pivot, ferotge en l'anticipació, per robar la pilota i buscar de seguida la connexió amb Ibrahimovic (sigui directament o passant pel filtre màgic de Pastore). El suec acostuma a caure a banda per rebre, mentre Lavezzi corre a l'espai. Entre Piqué i Mascherano hauran de repartir-se funcions per bloquejar la sortida llarga dels francesos i es necessitarà l'ajuda de Busquets per limitar la capacitat de maniobra d'Ibra. Per això és essencial que se li simplifiqui la feina: si ha de tapar els forats de les dues bandes, anirà desbordat, però si entre Alves i Alba es coordinen les pujades, se'n sortirà.
Actitud de 90 minuts
Jugui qui jugui, la clau serà prendre's l'enfrontament com si no hi hagués partit de tornada. El gran Barça juga amb foc cada dia, perquè ataca i arrisca. Però només es crema quan especula i juga 90 minuts sabent que n'hi ha 180.
