El Barça de Setién, contra el mirall i el temps

BarcelonaNo només va ser una derrota. El 2-0 a Mestalla ha aixecat la catifa i ha revitalitzat els debats que des de fa temps envolten un Barça que, quan no guanya, sovint perd deixant una fluixa sensació. Però què li passa? L’anàlisi es complica en ple canvi de timó amb Quique Setién. La sacsejada tàctica ha derivat, en el fons, en un canvi de diana mediàtica justament quan el calendari es complica més. I mentre els dards es mantenen en acció, l’equip va navegant com pot buscant resultats i respostes.

Poc temps i necessitat de guanyar

Totes les mirades coincideixen en el mateix diagnòstic: Setién necessita temps per desplegar el seu model i en plena temporada no el té. “És un entrenador de projecte, no d’emergència. Té una idea amb moltes conviccions i necessita treballar bé els mecanismes”, afirma l’analista de Catalunya Ràdio, Ricard Torquemada. El comunicador Axel Torres també veu “lògic i gens sorprenent” que l’equip estigui desajustat en algunes coses, perquè el que demana Setién és complex de fer, i implica canviar l’estructura i les responsabilitats en funció de si es té o no la pilota. Posa com a exemple l’excessiva distància que separava Ansu i Sergi Roberto a València.

A la falta de temps, Albert Morén, des del blog En un momento dado, hi afegeix un problema paral·lel: la necessitat de seguir guanyant. “És el perill més immediat que corre Setién (i més havent perdut un dels recursos més importants de l’equip per treure punts quan no es juga bé com és Suárez). L’equip rep el nou entrenador com a líder, i probablement entén la millora com una millora per seguir guanyant o per guanyar més. Si percep la millora com una dificultat de cara a guanyar, pot arribar el problema”, exposa. El moment del relleu també és delicat, diu, perquè “el Barça comença temporada a meitat de temporada”. “A l’inici d’un projecte és habitual que s’obri un període de temptatives, on fins i tot les primeres idees del tècnic poden canviar fins a trobar la fórmula. Setién té un repte que la majoria de tècnics no han tingut: encertar des de l’inici, perquè aquesta temporada segurament no tindrà temps per invertir en més d’una bala”.

La gestió d’un vestidor envellit

Aquesta carrera contra l’agenda i el cronòmetre té un punt angoixant que s’ha de veure com gestionarà Setién. El tècnic Manolo Márquez, que el coneix dels seus anys al Las Palmas, veu una inèrcia “preocupant” en l’equip que pot arrossegar el seu amic. No per falta de personalitat ni d’idees futbolístiques, sinó per una qüestió emocional amb el grup. “De vegades el Quique és massa sincer i s’embolica a les rodes de premsa dient alguna cosa que fereix els jugadors”. A València, de fet, va dir que els jugadors “no interpreten bé” el que se’ls demana, però de seguida va matisar-ho i va culpar-se per no explicar-se bé. Va semblar un intent de respectar les jerarquies del vestidor, una herència que Márquez considera determinant. “Valverde tenia més experiència en la gestió d’un vestidor d’equip gran. El Barça no és el Lugo o el Palmas, i la gran diferència està en l’actitud del jugador”.

Qui és més contundent és l’exfutbolista i entrenador Damià Abella. “Al club ha faltat un lideratge clar i això ha fet que una plantilla envellida guanyés poder. Valverde havia trobat un equilibri reduint coses, encara que anessin contra l’estil del club. Era la manera d’optimitzar una plantilla en decadència”. Amb Setién l’equilibri passa exclusivament perquè els resultats mantinguin plantilla i cos tècnic connectats.

L’exigència del pla futbolístic

Guanyar i que els jugadors et comprin la idea és essencial, i Torquemada no té clar que això passi: “Fa uns anys que els futbolistes havien acceptat un procés de simplificació i ara els torna a arribar un exercici de sofisticació per al qual necessites passió, desig, humilitat, fe, i intensitat de cames i de cap. No sé si Setién i els futbolistes estaran en la mateixa realitat”. De fet, creu que tot i que la del Barça és “una plantilla amb molt de talent i un gran gen competitiu, cal començar a qüestionar la seva capacitat per rendir al màxim nivell”.

Les alarmes que s’han encès amb Setién són les mateixes que amb Valverde: falta mobilitat, profunditat, desequilibri i compromís defensiu. Voler jugar a camp contrari complica encara més el panorama. “Si tens una possessió tan alta, acabes enfonsant el rival de tal manera que la passada vertical no entra i acuses més que et falti regat”, diu Márquez. Per a Axel, tot plegat obliga a tornar-se a fer una pregunta: “¿Tan malament estava el Barça com per arriscar-se a passar per aquest procés d’aprenentatge en plena competició? Jo crec que no i et pot acabar costant la Lliga”.