El Barça dels mil recursos

Suma victòries, suma bones sensacions i suma experiències per ser millor. El Barça de Martino segueix ajustant l'equilibri entre les noves consignes i les velles i, de mica en mica, troba el camí per portar-les a la pràctica amb continuïtat. Eficaç ja ho era, fins i tot, en els dies d'excessos negatius com contra el Rayo o l'Ajax. Però en els últims partits, a més, és constant i sòlid.

Si ahir va costar encarrilar el triomf contra el Valladolid va ser per l'encert visitant. Però tutejar-se amb el Barça va desgastar les energies dels castellans al primer temps (van fer una primera mitja hora excel·lent, sobretot Omar i Javi Guerra) i ja no van poder fer res contra la maquinària blaugrana quan va posar-se en marxa la represa. Més ben desplegat, l'atac blaugrana va fregar aquells minuts de monopolitzar la pilota de les millors èpoques. Aquella mobilitat incontrolable a camp rival. Aquella verticalitat lògica i calculada que omple el full d'estadístiques d'ocasions de gol malgrat el bon replegament d'un adversari disciplinat i intens.

I sense Messi

La valentia del Valladolid al principi va fer difícil que el Barça imposés el ritme de partit que volia. A Cesc i Xavi els perseguien per dins Baraja i Rossi, i els interiors blaugranes no trobaven manera de rebre prou sols o prou ben orientats per connectar amb Tello, sempre obert per l'esquerra, o Alexis, traçant diagonals interiors. La solució, com sempre ho és Messi, van ser les aparicions entre línies del 9 , que ahir era Neymar. L'olfacte del brasiler va permetre-li trobar espais per rebre, malgrat que Rueda sortia de la zona de centrals per cobrir-lo.

La flexibilitat en els marcatges del Valladolid va desordenar la seva defensa però, tot i l'aparent caos, els castellans van saber compensar els duels per estar sempre ben coberts. De fet, van bloquejar el Barça, que no aconseguia trobar l'home lliure que volia per arrodonir la circulació de la pilota. Al segon temps, la presència més profunda d'Alves i Adriano va ajudar els interiors a alliberar-se dels marcatges i va traçar noves línies de passada.

El Barça va poder fer recular el Valladolid, marejar-lo amb combinacions ràpides. I llavors va exhibir els seus múltiples recursos: va demostrar capacitat d'atacar sense domini (tirant de talent individual), de defensar amb l'equip llarg (escudats per Song, Bartra i Piqué), de ser vertical però amb control (van moure's en ruptura els davanters i també Cesc i Xavi), de xutar per sorprendre (Alexis i Tello) i de pressionar per trencar el rival en el seu únic error. Beneïda varietat.