Misc 02/09/2013

L'equip polièdric de l'estressant Mestalla

Els blaugranes exhibeixen cares diferents en territori xe en un partit caòtic i vertical

i
Natalia Arroyo
2 min

A Mestalla costa una mica més que en cap altre estadi que el Barça domini un partit durant 90 minuts. Ja fa anys que el monòleg amb pilota no rutlla en territori xe, on espera l'equip un ambient hostil i tens que obliga el Barça a canviar de cara. A utilitzar-ne milers per sobreviure i sumar.

El joc atrevit i alegre del València -més encara amb Djukic a la banqueta- convidava el Barça a córrer i Martino va apostar per Neymar, Pedro i Cesc com a socis de Messi en atac per explotar la verticalitat. De fet, el tècnic ni tan sols va fer viatjar Xavi, conscient que el de Terrassa patiria més del que s'imposaria.

Piconadora inicial

La primera mitja hora va ser tan plàcida que no semblava que s'estigués jugant a València. La defensa avançada dels xe va donar l'aire que el Barça havia trobat a faltar en els partits contra l'Atlètic i el Màlaga, i li va permetre posar-se 3-0. Des de la dreta, Neymar va traçar tres diagonals seguides a l'espai que van començar a irritar João Pereira. Messi, despenjat entre línies, però sense l'angoixant teranyina matalassera al seu voltant, trobava passades interiors per rebre i girar-se còmodament. L'argentí va intentar conduccions i va repartir assistències quan Pedro i Neymar volaven cap a porteria. Cesc, ballant lliurement en zona de tres quarts, era l'altra peça que activava el joc vertical.

El Barça anava a barraca. Se sentia còmode i amb tres passades trepitjava àrea. Busquets i Iniesta, un pas per darrere, calculaven la pressió amb intel·ligència per provocar la pèrdua de pilota del València. Però el Barça va deixar-se anar. En només cinc minuts, va rebaixar la passió amb què estava jugant -un ritme que, probablement, hauria sigut insostenible tot el partit- i va permetre al València reenganxar-se amb dues genialitats de Postiga. La primera arrenca d'un servei de banda que s'allarga i que agafa l'equip distret en defensa i l'altra penalitza el duel desequilibrat en el marcatge entre el xe i Alves i Iniesta.

El 2-3 va estressar el Barça. Va fer-lo jugar amb aquella sensació de tenir pressa que sembla respondre més a les ganes de convèncer que de resoldre un partit que es complica. Neymar, incisiu per la banda, i Messi, en mode golejador d'àrea, van intentar rematar la feina mentre Valdés salvava l'avantatge d'un Barça estirat. Incapaç de pausar el joc, Tata va exagerar la verticalitat amb Tello. En el caos, el Barça va poder respirar tranquil molt abans. Però també va poder perdre punts.

stats