Misc 20/10/2013

Canviar les altures de l'amplitud per obrir forat

Els laterals assumeixen molt de pes en un atac que tira de mobilitat per entrar per dins

i
Natalia Arroyo
2 min

El Sadar va veure un Barça ample i profund, vertical i mòbil, àgil i precís. Un molt bon Barça. Però un Barça que no va saber trencar l'empat a zero -ni tan sols amb Messi sobre la gespa- per endur-se un partit que va llegir amb intel·ligència, que va dominar amb maduresa i que, quan el va intentar accelerar, va saber estirar mantenint-lo sota control. El mal resultat no hauria d'amagar una bona execució d'un pla d'atac interessant. Però l'esforç defensiu de l'Osasuna -i la falta de punteria, sobretot, de Cesc- va impedir que el Barça resolgués la seva visita a Pamplona amb els tres punts que va merèixer.

Superar la pressió de dos puntes

El Barça va iniciar el joc a través dels seus centrals, com sempre, però va recuperar la sortida de tres amb Busquets incrustat entre Bartra i Puyol per superar la pressió de dos puntes (Riera i Omwu) de l'Osasuna. Per fora, Montoya i Adriano oferien una línia de passada exterior molt avançada, més enllà del mig del camp. Xavi, movent-se amb seguretat sobre la base, proposava una primera sortida rasa per dins, mentre que Iniesta, Cesc i Neymar ocupaven carrils interiors en esglaons més alts del camp. L'objectiu del Barça era estirar i trencar la segona línia de pressió de l'Osasuna per mirar de desfigurar el seu entramat defensiu. Però el 4-4-2 navarrès va mantenir la solidesa durant molts minuts. Semblava indestructible.

Conceptualment, el Barça va fer un molt bon partit, malgrat no saber-lo traduir en gols. La profunditat exterior d'Adriano i Montoya era oxigen. Arribades calculades i variades. La mobilitat de Neymar, Cesc i Pedro en les tres posicions més avançades desajustava la defensa de l'Osasuna, que no sabia fins on perseguir-los ni qui els amenaçaria a l'espai. Al primer temps, Iniesta va ser l'amo de totes les parets en mig pam i va obrir les primeres escletxes, amb xuts llunyans i combinacions mil·limètriques.

Al segon temps, Martino va limitar la llibertat de Pedro (Tello) i Neymar i els va enganxar més a la banda i més amunt per fer endarrerir l'última línia de quatre de l'Osasuna i evitar que compensés els forats que deixaven els migcampistes. Volia que el triangle interior d'Iniesta, Xavi i Cesc desencallés el 0-0. Això va fer participar el d'Arenys més en punta i va ensenyar el camí del que vindria quan Messi saltés al terreny de joc. I l'argentí va sortir 22 minuts per mirar de traduir l'atac-i-gol de pràcticament tot el partit en el 0-1 desitjat. Sense sort.

stats