Canviar les altures de l'amplitud per obrir forat
Els laterals assumeixen molt de pes en un atac que tira de mobilitat per entrar per dins
El Sadar va veure un Barça ample i profund, vertical i mòbil, àgil i precís. Un molt bon Barça. Però un Barça que no va saber trencar l'empat a zero -ni tan sols amb Messi sobre la gespa- per endur-se un partit que va llegir amb intel·ligència, que va dominar amb maduresa i que, quan el va intentar accelerar, va saber estirar mantenint-lo sota control. El mal resultat no hauria d'amagar una bona execució d'un pla d'atac interessant. Però l'esforç defensiu de l'Osasuna -i la falta de punteria, sobretot, de Cesc- va impedir que el Barça resolgués la seva visita a Pamplona amb els tres punts que va merèixer.
Superar la pressió de dos puntes
El Barça va iniciar el joc a través dels seus centrals, com sempre, però va recuperar la sortida de tres amb Busquets incrustat entre Bartra i Puyol per superar la pressió de dos puntes (Riera i Omwu) de l'Osasuna. Per fora, Montoya i Adriano oferien una línia de passada exterior molt avançada, més enllà del mig del camp. Xavi, movent-se amb seguretat sobre la base, proposava una primera sortida rasa per dins, mentre que Iniesta, Cesc i Neymar ocupaven carrils interiors en esglaons més alts del camp. L'objectiu del Barça era estirar i trencar la segona línia de pressió de l'Osasuna per mirar de desfigurar el seu entramat defensiu. Però el 4-4-2 navarrès va mantenir la solidesa durant molts minuts. Semblava indestructible.
Conceptualment, el Barça va fer un molt bon partit, malgrat no saber-lo traduir en gols. La profunditat exterior d'Adriano i Montoya era oxigen. Arribades calculades i variades. La mobilitat de Neymar, Cesc i Pedro en les tres posicions més avançades desajustava la defensa de l'Osasuna, que no sabia fins on perseguir-los ni qui els amenaçaria a l'espai. Al primer temps, Iniesta va ser l'amo de totes les parets en mig pam i va obrir les primeres escletxes, amb xuts llunyans i combinacions mil·limètriques.
Al segon temps, Martino va limitar la llibertat de Pedro (Tello) i Neymar i els va enganxar més a la banda i més amunt per fer endarrerir l'última línia de quatre de l'Osasuna i evitar que compensés els forats que deixaven els migcampistes. Volia que el triangle interior d'Iniesta, Xavi i Cesc desencallés el 0-0. Això va fer participar el d'Arenys més en punta i va ensenyar el camí del que vindria quan Messi saltés al terreny de joc. I l'argentí va sortir 22 minuts per mirar de traduir l'atac-i-gol de pràcticament tot el partit en el 0-1 desitjat. Sense sort.