Cesc i Martino, diluïts entre dues jerarquies

Poca llum. Pocs espais. Poca definició. Al Ciutat de València, el Barça es va encallar entre dos ritmes, entre dues jerarquies, les de Xavi i Messi. Cesc, potser la figura que ha de fer de pont natural entre les dues peces, va ser la cara més visible de confusió i impotència. El d'Arenys, com l'equip, es va quedar a mig camí entre la distribució i el remat, entre la direcció al cercle central i els moviments profunds prop de l'àrea, i va acabar desesperat amb un 1-1 frustrant.

Eclipsat per Xavi

Joaquín Caparrós va plantejar un 4-4-2 que, en molts moments, va mutar a un 5-4-1 replegadíssim que no deixava metres al Barça per atacar. El bloc granota es recollia en 30 metres i no descartava tancar amb una línia de set defenses, si calia, per blindar el seu porter. El guió de partit estava escrit per al lideratge de Xavi, que es va apoderar de la pilota i va marcar el ritme ofensiu. Al seu costat, però, Cesc no va saber trobar el seu lloc i l'equip va jugar coix per dins. Quan el d'Arenys baixava a rebre era poc productiu, xocava amb els rols de Busquets i Xavi. Messi reclamava la pilota en zones allunyades de l'àrea, també, empenyent Cesc amunt, però el Barça no va trobar la manera d'alimentar l'ex de l'Arsenal ni l'argentí entre les dues línies de quatre valencianes. Per pragmàtic, per equilibrat, per pla, el Barça hauria agraït un punt de desordre, una aposta esbojarrada per algun carril que descompongués tanta ocupació racional.

Messi i la verticalitat

Messi va ser l'únic que va trobar camins per desbordar, amb conduccions verticals i una mobilitat intuïtiva a la qual va faltar més bona companyia en atac. Va ser Alexis, bloquejat contra el seu lateral i amb poca ajuda a tres quarts de Montoya, qui més el va indignar.

Per l'esquerra, Pedro va tenir poc marge. Caparrós es va protegir del 7-0 de l'anada amb un control sobre les pujades de Jordi Alba, a qui va situar una marca enganxifosa amb Pedro López. El davanter local va seguir-li la carrera per evitar la superioritat en banda blaugrana i, sobre la recuperació, va ser capaç de sumar-se a l'atac amb El Zhar.

L'estructura amb dos puntes del Llevant va complicar el replegament del Barça, que va patir a l'inici per controlar les transicions locals. Mascherano i Piqué es trobaven estirats, exigits a totes dues bandes. Busquets, més dispers que altres dies, anava de bòlit per una pressió desordenada de tot l'equip. I, quan el Barça es va estabilitzar, va saltar a la gespa Ángel per tornar a reanimar la fase ofensiva d'un Llevant que va treure petroli.