Publicitat
Publicitat

Cinturó cordat per a un Barça-Bayern amb to nostàlgic i respectuós

Guardiola vesteix d’ambició el seu retorn al Camp Nou malgrat titllar d’“imparable” la versió actual de Messi

Expectació. Moltíssima expectació. Ni a la Ciutat Esportiva Joan Gamper ni a la sala Ricard Maxenchs del Camp Nou hi havia espai per a més càmeres, micròfons i portàtils. Una munió de més de dos-cents periodistes volien començar a jugar ja des d’ahir el trepidant Barça - Bayern Munic de semifinals de la Champions que centrarà totes les mirades aquest vespre (20.45 h, Canal+ Liga de Campeones). Tothom volia escoltar el que tenien a dir els dos personatges més influents del futbol mundial en els últims anys: Leo Messi i Pep Guardiola. Tant és que no sigui asseguts en una taula i darrere un cartell de la Lliga de Campions, sinó sobre la gespa i amb una pilota rodant a prop, on s’han expressat millor des del 2008.

Això tornarà a passar aquesta nit a Barcelona, i per bé que tots dos intentaven vestir-ho de normalitat, com un retrobament entre un futbolista i un entrenador qualsevol, el Barça-Bayern d’avui té molts més ingredients que un simple partit entre dos dels quatre equips més en forma del continent.

L’obsessió de Luis Enrique, a l’ombra dels dos altaveus gegants amb què va conviure ahir, era separar el duel de qualsevol temptació de convertir-lo en un Barça contra Guardiola. “Preparem el partit per derrotar el Bayern, com hem fet sempre. No és un anar contra ell”, va voler deixar clar, i va recordar l’admiració que li té com a professional i com a amic. També l’argentí, que no passava per una roda de premsa des del juliol del 2013, evitava donar la sensació de tenir més ganes que mai pel fet d’enfrontar-se al seu extècnic. El seu to era serè, confiat, madur -i més dur, com se’l veu últimament, ferotgement tatuat al braç dret i a la cama esquerra-. També Guardiola va haver de deixar ben clar -gairebé enfadant-se- davant els mitjans alemanys que el fet de veure’s les cares contra el club de la seva vida no farà que sigui menys professional. “Vull guanyar. Tornar aquí és especial, m’hi he passat 30 anys, en aquest club. No és un partit normal, però quan estic per la feina, estic per la feina. Fa dies que preparo aquest partit el millor possible per guanyar, que no en quedi cap mena de dubte”, va sentenciar. En el seu torn, l’exmadridista Xabi Alonso també va haver d’esforçar-se per no afegir una dosi d’antiga rivalitat a un partit en què sobren al·licients.

Lluita per la possessió

Barça i Bayern comparteixen desig de protagonisme

I un dels aspectes més interessants del duel serà veure quin dels dos equips s’imposa en la seva idea de portar el pes del partit. “Només hi ha una pilota, la volem tots dos, la necessitem per defensar”, analitzava Luis Enrique. A Europa el Barça i el Bayern tenen xifres idèntiques en el joc combinatiu: 62% de possessió i 91% d’encert en les vora set mil passades que han fet els catalans (6.907) i els bavaresos (6.872) des que va començar la Champions. Guardiola, conscient d’aquestes dades, va tornar a recordar que el Barça “s’ha ideat i s’ha parit” per jugar a l’atac com ho fa, però no amagava que la seva intenció és ser fidel al que ha transmès al seu vestidor durant dos anys. “Perdria credibilitat si ara canvio”, raonava.

Parlar de possessió al Bayern i el Barça és, inevitablement, parlar de Xabi Alonso i Messi, els dos futbolistes que més influeixen en el joc del seu equip. El migcentre basc és, amb una mitjana d’1,06 passades per minut, el jugador més actiu dels dos conjunts, seguit de Dani Alves i Andrés Iniesta al Barça (0,85). La presència del brasiler, fora de la parcel·la central del joc, és paral·lela a la de Jordi Alba (0,82), el següent jugador amb més protagonisme entre els blaugranes. Ben a prop de tots ells hi ha Messi (0,77), cada cop més epicentre de tot el joc, també en la gestació de les accions, sense deixar d’estar present prop de les àrees.

Defensar Messi

Guardiola té clar que no hi ha cap defensa que aturi el de Rosario

Que l’àrea d’influència de Messi s’hagi ampliat ara força més enllà de la que ocupava en l’etapa del de Santpedor a la banqueta blaugrana forma part de l’evolució de l’argentí, que admetia que ho acumula tot al calaix de l’aprenentatge per ser millor cada dia, sense concretar si ara és més alguna cosa que abans. El que va deixar clar és que es troba fort, fresc, amb moltes ganes, com l’equip. “Si està com intueixo que està, és imparable. No hi ha cap defensa capaç d’aturar-lo”, va verbalitzar, sec i contundent, Guardiola.

El Bayern, però, no està espantat davant l’argentí. El seu tècnic no ho permetria. Sense voler-se centrar en ell, el català insinuava tenir idees sobre com evitar que Messi participi en el joc, però les feia passar més per la lluita col·lectiva, per fer jugar el Barça al seu propi camp i privar-lo de la pilota, que per només tancar-se a defensar-lo. “Caldrà fer ajudes, tapar els passadissos interiors, sí, però el talent sempre va un pas endavant. I quan el talent és tant, és impossible anticipar què farà”, ampliava. Les possibilitats del Bayern, sorpreses tàctiques al marge, passen per conformar un esquema que s’emmiralli al 4-3-3 del Barça o mirar de trobar superioritat a través del 3-5-2/5-3-2 que també han fet servir els alemanys. D’una manera o de l’altra, els bavaresos buscaran una pressió que incomodi el Barça, i poliran la seva sortida de pilota per evitar ensurts com a Porto.

Un sempre amb matisos

El Bayern adaptarà detalls del seu joc per enfrontar-se al Barça

Les incògnites sobre el partit són màximes, encara que el Barça passi pel seu moment més coherent de la temporada. L’onze de Luis Enrique sembla clar (el dubte que podia generar Mathieu es va resoldre per la baixa del francès): la repetició del patró del City i el PSG. “No crec que el Pep tingui dubtes sobre el plantejament. Coneix l’equip i em coneix a mi”, avançava l’asturià, sense descartar aquell marge de sorpresa que sempre s’espera en escenaris com el d’avui. I que s’incrementa quan es parla de Guardiola. L’entrenador del Bayern veu forats, veu alguna escletxa. Sent que existeix, ho té clar des del primer visionat. “Però quan he remirat amb més detall alguns partits, hem polit conceptes. La idea és la mateixa, però amb matisos. Intentarem que les nostres virtuts apareguin més que mai”.

Aquesta era la recepta del català, la que en la prèvia esperaven Thiago, Javi Martínez o Reina per tombar un Barça que es despenja l’etiqueta de favorit. I és, també, la recepta que el Camp Nou tem que el seu antic líder encara conservi.

Serà un duel apassionant, nostàlgic, ple de mirades que s’admiren i es respecten. El viatge futbolístic del Barça i Guardiola torna a enlairar-se, encara que ara sigui per camins creuats i diferents. Enemics, avui i d’aquí sis dies. La sivella que es va descordar el juny del 2012, “perquè estrenyia molt”, torna a estar ben tensa. No és només una semifinal de Champions. És una d’aquelles dosis de mirall que atrauen amb la mateixa intensitat que espanten.

Històries de superació esportiva